Socialistes i federalistes, més que mai.
Confesso que hi ha actituds que no deixen de sorprendre’m,
però no em rendeixo. Caldrà continuar fent pedagogia, tot i que a vegades crec
que la capacitat d’entendre d’alguns està directament relacionada amb la seva
voluntat de fer-ho.
Hem dit fins a la sacietat que els socialistes catalans del
PSC som federalistes. La nostra afirmació es fonamenta en la visió que tenim de
la política, on el pacte i la confiança mútua hi juguen un rol important, i
també perquè entenem que és el model polític i territorial que més s’ajusta a
la nostra visió d’una Espanya diversa i plural: per viure units en la
diversitat.
Ara bé, no confonguem unitat amb uniformitat, cosa que fan
constantment els nacionalistes espanyols.
Si em permeteu, podem fer un símil informàtic: els
nacionalistes optarien pel model de la etapa inicial de la mecanització de
processos, en la que el “host” central era on residia la intel·ligència i enviava
les ordres als perifèrics, que es limitaven a executar les tasques ordenades
pel primer.
Els federalistes tenim com a model la xarxa. En ella la
intel·ligència i la capacitat de decisió està distribuïda pels diversos nodes, la
qual cosa no impedeix que la cooperació entre tots ells ofereixi un rendiment
molt superior al de la suma aritmètica de cadascun d’ells. Ara bé, per a l’èxit
del model, cal que hi hagi lleialtat en tots els sentits: la lleialtat federal.
És el que ha mancat sistemàticament en la praxi i la cultura
política de les nostres Institucions d’ençà l’aprovació de l’actual
Constitució. Tot i que el model portava a la descentralització, la saba que
alimentava les decisions polítiques era profundament centralista. Per això, no
només cal la reforma de la Constitució, completant-la i adaptant-la a un model
federal sense complexos, sinó que, tant o més important, és canviar la cultura
política dels diversos actors, perquè l'operació esdevingui un èxit.
Per aquest motiu, em preocupa enormement la situació actual
de conflicte entre el PSC i el PSOE, perquè
ambdós partits estan cridats a jugar un rol estratègic en el procés de canvi
que considero absolutament necessari. En aquest sentit, la forma en com es
resolgui el conflicte tindrà un impacte que pot anar molt més enllà de la simple
relació entre ambdues organitzacions.
Que els socialistes catalans definim Catalunya com a nació
–ho hem fet sempre- no només respon a la nostra visió d’una Espanya diversa,
sinó també perquè tenim molt clar que a cada nació no li correspon
necessàriament un Estat. Per tant, pors en aquest sentit, cap ni una. No tenim
res a veure amb els nacionalistes i independentistes catalans. I menys en
aquests moments, en ple segle XXI, el de la globalització asimètrica i el
domini dels “mercats” sobre la política, en el que la idea i la funcionalitat
de l’Estat-nació estan obsolets.
Ben al contrari, ens calen nous instruments
supranacionals i supraestatals, ens cal
més federalisme per poder abordar polítiques que ens permetin combatre la
desigualtat, i garantir la llibertat real i la fraternitat, que son els nostres
ideals republicans i també internacionalistes. En definitiva, perquè la política
torni a governar l’economia.
Comentaris