Bloc de Joan Rangel

Programa l'Oracle, a Catalunya Ràdio. Xavier Graset conversa avui amb Joan Rangel, diputat electe del PSC al Congrés, que farà tertúlia amb els periodistes Rosa Massagué, Salvador Aragonès i Núria Ribó.

2011-11-23T20:30:00.000+01:00

Ara cal fer un congrés que encerti en el diagnòstic dels problemes que patim des de fa uns anys, i que basteixi un projecte clarament socialista i catalanista.

2011-11-22T18:54:00.000+01:00

Tancament de campanya a Pineda

2011-11-18T23:30:00.001+01:00

Som dels pocs partit que han proposat un projecte polític.

Tenim un gran objectiu pel que lluitar:

El futur és esforç i justícia social

Si guanya, la dreta passarà factura

2011-11-18T23:30:00.000+01:00

Ams els companys i companyes de Mollet

2011-11-18T00:00:00.000+01:00

El futur és esforç i justícia social

2011-11-16T18:39:00.001+01:00

Carme Chacón: “Només el vot socialista pot aturar les retallades a la recerca i la innovació”

2011-11-14T13:20:00.000+01:00

La candidata destaca la importància de les ajudes publiques en investigacions com les que porta a terme l’empresa Oryzon Genomics “per avançar en els tractaments en el camp oncològic i en les malalties neurodegeneratives”

A Castelldefels, sota la pluja, defensant la política de l'esfoç i la justícia social

2011-11-13T18:27:00.001+01:00

A Malgrat, amb la bona amiga i magnífica alcaldessa, Conxita Campoy. No és el mateix la política de la dreta i la que fem els socialistes. Tenim valors radicalment diferents

2011-11-12T22:30:00.000+01:00

A Castellbisbal, defensant els drets del ciutadans i la política de l'0esfroç i la justícia social

2011-11-12T13:43:00.000+01:00

Debat a m1tv del dimecres 9 de novembre

2011-11-10T17:25:00.002+01:00

El futur és esforç i justícia social

El futur és esforç i justícia social

2011-11-08T22:51:00.000+01:00

Patim la conseqüència de la fallida del model de la dreta, basat en la desregulació de l'economia, la pèrdua de pes de la política i el creixement fàcil i especulatiu: De la precarietat laboral, els salaris baixos i l'acomiadament fàcil. Cal girar full i apostar clarament per la nova economia, fonamentada en el coneixement, més diversificada i més competitiva, al servei de la justícia social.

Carme Chacón, retrat d'una candidata

2011-11-05T11:05:00.002+01:00

Carme Chacón als indecisos: “Permetrem que la dreta retalli les ajudes a la dependència, l’emancipació dels joves i les prestacions dels aturats?

2011-11-05T11:00:00.000+01:00

La candidata del PSC a les properes eleccions generals, Carme Chacón, ha dit avui que quan Rajoy afirma que passaria la tisora per tot, excepte la sanitat i l’educació, ho fa“perquè aquestes competències estan transferides”. “La tisora a la sanitat i l’educació ja l’han passat per ell els líders de les comunitats on governa el PP; el que farà Rajoy és passar-la per allà on ho pot fer: la Llei de la Dependència, la renda bàsica d´emancipació i la protecció a l´atur. Aquí és on té preparada la tisora”. Per tot això ha preguntat als milers d’indecisos: “permetrem que les 800.000 persones que gràcies al Govern socialista estan avui reben les prestacions de dependència les perdin? Deixarem que els 250.000 joves que estan reben els ajuts al lloguer el perdin? Permetrem que gairebé tres milions de persones que han perdut la feina deixin de cobrar l´atur?”.
En un míting a L’Hospitalet de Llobregat acompanyada de l’expresident Felipe González i de l’alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, i davant de més de 5.000 persones, Chacón ha advertit que la dreta vol acumular poder per “sumar poder al poder que ja tenen als Ajuntaments i les Comunitats Autònomes, sumar poder al que ja tenen en el poder judicial i els grans grups econòmics”. La dreta, ha afegit, vol“acorralar els treballadors, proscriure els periodistes independents i retrocedir en tots els drets civils que hem conquerit, com l’avortament, el matrimoni homosexual i la Llei d’Igualtat”. “Catalunya pot dir no a tot això el proper 20 de novembre”, ha afirmat.
Sobre la capacitat de Mariano Rajoy per pilotar la sortida de la crisi, Carme Chacón ha recordat que “va passar per cinc ministeris i que ningú no recorda res que no sigui les seves compareixences arran de la crisi del Prestige”.I aquests últims tres anys, “se’ls ha passat amagat per no ajudar el país quan el país més ho necessita”.És per això, considera Chacón, que “el 70% dels espanyols li posa un suspens en valoració”.“I aquest és el que ens ha de treure de la crisi?”, s’ha preguntat.
Sobre els programes socials de la dreta catalana i espanyola, la candidata ha recordat que“són inercanviables”. En aquest sentit, ha comparat la relació de CiU i PP amb la del duet musical Pimpinela: "totes les seves cançons són baralles de parella, però al final resulta que són germans”.“Això és el que són la dreta catalana i espanyola: germans de sang”, ha conclòs.
Per la seva banda, l’expresident del Govern espanyol Felipe González ha advertit que és necessària una economia“més competitiva, sostenible en el temps i que mantingui el model de sanitat i educació” i ha demanat a la gent“que no perdi la memòria: el model de sanitat que hi actualment el vam fer nosaltres, els socialistes, amb l’Ernest Lluch al capdavant del Ministeri de Sanitat”. És per això que ha dit a Carme Chacón que serà al seu costat“fins al final”.
González ha retret a Duran i Lleida les seves crítiques a Andalusia, i ha afirmat que“Hi ha molts andalusos que han fet molt per Catalunya”. A més, ha afirmat que, tot i tenir 70 anys,“treballo 20 vegades més que ell”.

2011-11-04T13:20:00.002+01:00

2011-11-04T12:55:00.002+01:00

59 segons - Economia i crisi

2011-10-27T17:47:00.000+02:00

Aneu al següent enllaç:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/59-segons/59-segons-debat-candidats-sobre-economia-crisi/1235262/

Joan Rangel: “L’agenda oculta de la dreta passa per la triple retallada: en Salut, en Educació, i ara també en atur”

2011-10-25T16:16:00.000+02:00

Rubalcaba defensa abordar la crisi sense oblidar creixement i ocupació

2011-10-19T09:07:00.000+02:00

Valors forts en temps durs

2011-06-06T09:20:00.000+02:00

Les properes setmanes es formalitzarà la convocatòria del 12è Congrés del PSC. El moment no és gens fàcil, raó per la qual, cal filar molt prim a l’hora de prendre decisions per superar l’actual situació i sortir-ne enfortits com a partit i com a projecte.

Estan pendents de nosaltres milers de catalans i catalanes que, malgrat la mar de fons que ens afecta, ens han fet confiança en les darreres eleccions municipals. També ho estan aquells que no ens han votat, però participen dels nostres valors i poden fer-ho en el futur. Els hi devem als milers de candidats i candidates que s’han esforçat al màxim en elaborar projectes inspirats en els nostres valors per a pobles i ciutats i, en molts casos, no han obtingut el suport majoritari per factors aliens a la seva bona feina.

Però molt especialment ho hem de fer bé perquè s’ho mereixen els afiliats al PSC. Uns afiliats que han demostrat històricament el seu compromís i la seva dedicació al projecte socialista; que ara tenen el sentiment amarg de la derrota, però que mantenen la força i la energia necessària per a formular propostes i fer debats. Ells i elles són la tripulació amb la que hem d’iniciar una nova singladura. No els podem decebre.

Per tant, hem de començar per discriminar clarament els aspectes substancials dels accessoris o instrumentals que cal abordar, i centrar el nostre debat en els primers, adoptant pels segons les resolucions adients.

Seria un gravíssim error establir només el focus del debat congressual en dos aspectes mediàticament llaminers: l’elecció de nous lideratges i el tema de “grup parlamentari propi, sí; grup parlamentari propi, no”. Desaprofitaríem una magnífica oportunitat per oferir a la societat un partit renovat, que disposa d’un nou projecte polític i que adopta una nova manera d’entendre l’activitat política.

Com a qüestió prèvia, considero bàsic generar el màxim consens sobre els elements constitutius del nostre projecte polític i les apostes estratègiques que el fonamenten. Si mantenim dubtes o discrepàncies sobre aquests assumptes, difícilment aconseguirem complicitats, confiança i suport majoritari dels ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Hem definit el PSC com un partit socialista, catalanista i federalista, que aposta clarament per la unitat i cohesió del poble de Catalunya. Tradicionalment hem disposat d’un ancoratge institucional al món local, que ha servit per palesar la nostra visió de la política i la seva capacitat de transformació, des de la proximitat. Les darreres eleccions no modifiquen de forma determinant aquest plantejament, que continua essent un dels nostres actius. També hem fet evident la nostra vocació europeista i internacionalista.

Dit això, reafirmo l‘aposta catalanista, que ens porta a formular una proposta per Catalunya endins i una altra per l’Espanya que volem federal i de la que ens sentim part. No crec que l’opció més adequada sigui virar a posicions confederals que poden tenir una deriva independentista. Si la resposta és la primera, la nostra presència a les Corts Generals ha de respondre a una fórmula federal.

Pel que fa a la visió de la política, si l’entenem com l’art de gestionar l’espai públic que compartim, podem cercar espais comuns on refer solidaritats i reciprocitats. Aquesta visió ens permet construir un projecte compartit, amb visió estratègica. A l’altre extrem tenim una visió de la política que només respon a la “mercadotècnia”, eminentment tacticista, i que es limita a administrar les pors de la societat, especialment en aquests moments de crisi. Hem d’apostar també per una visió de la política que la situï de forma evident per damunt del dictat dels “mercats”; que permeti oferir un futur millor als sectors més perjudicats per les polítiques neoliberals.

Pel que fa al partit, cal que ens dotem d’un instrument més àgil i permeable, que treballi en xarxa, que ofereixi més atractius a la militància i li doni més veu i vot. Que esdevingui un instrument de participació política del segle XXI, amb una nova manera d’entendre la política, coherent amb els seus postulats.

En definitiva, disposar d’un projecte clar i compartit motivarà l’organització per escollir els lideratges més sòlids, amb més autoritat que potestat, per tirar endavant les polítiques fixades pel congrés.

Finalment, un aspecte essencial pel projecte són els valors en que es fonamenta i que impregnen les propostes polítiques que es formulen. La meva aposta és pels valors del pacte republicà, que conformen drets i deures de ciutadania, font els valors simbòlics i identitaris. Valors forts en temps durs. Crec que són els valors coherents amb els plantejaments que proposo.

Aquests són alguns dels reptes congressuals. Per tancar amb èxit la tasca que tenim al davant, cal que marquem el nostre temps polític.

Molta gent ens mira i espera que encertem. Els nostres militants, els simpatitzants, els nostres votants i una bona part de la societat catalana. No els podem decebre.

Joan Rangel Tarrés

Secretari de Política Institucional del PSC

Les meves entrades les podeu visualitzar al perfil del Facebook.

2011-03-04T18:52:00.001+01:00

Si voleu visualitzar les meves entrades, podeu anar al perfil del Facebook, fent click aquí

Moltes gràcies.

La seguretat del Port de Barcelona, un gran actiu

2010-10-17T15:03:00.002+02:00

En els origens de la crisi econòmica hi ha una crisi de valors i hem de superar-la

2010-10-15T17:49:00.000+02:00

José Montilla a Fórum Europa

2010-10-14T22:36:00.001+02:00

José Antonio Labordeta, veu de la justícia i de la llibertat, t'estimem!

2010-09-19T15:51:00.000+02:00

Tret de sortida pel nou Registre Civil

2010-07-25T13:43:00.000+02:00

A favor del projecte comú fonamentat en el respecte i el reconeixement dels que l'integren

2010-07-25T13:41:00.000+02:00

La crisi de la política és la crisi de la societat

2010-06-27T15:24:00.003+02:00

En la meva primera entrada parlava dels valors, la seva importància pel funcionament de la societat i de quins agents els transmeten: "Els valors són les coses que importen a una societat en un temps determinat... justament pel seu valor es precís defensar-los i ensenyar-los als membres de la comunitat, per assolir així el model social desitjat... Els valors s’ensenyen a través de les actituds polítiques dels governants, a l’escola, en els mitjans de comunicació..."

També he definit sovint la política, en paraules de Felipe González, com “l’art de gestionar l’espai públic que compartim”, que no és altra cosa que cercar els espais de convivència mitjançant la prevalença de l’interès general per damunt dels interessos privats de persones o grups, amb la finalitat de garantir la convivència, la cohesió social i el progrés d’una societat organitzada a nivell que correspongui: local, regional, nacional o internacional.

Sovint he apel·lat a l’ordenament jurídic com expressió de la voluntat popular. He defensat sense reserves el nostre Estat social i democràtic de Dret, que propugna com valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Però les normes no garanteixen per si soles la convivència, la cohesió social i el progrés. Cal conrear els valors que informen el sistema i transmetre des de totes les instàncies democràtiques aquests valors a la societat, perquè siguin compartits i assumits.

Des de la política i des dels mitjans de comunicació, estem fent bé les coses? Sembla evident que no. A la política prima massa sovint el tacticisme del rendiment a curt termini i no pas la proposta estratègica que permet desenvolupar projectes de transformació i millora social, econòmica i cultural. També ha primat en alguns casos la utilització en benefici propi de les potestats que el poble atorga als titulars de les institucions polítiques i que haurien d’estar sempre al servei de la societat. Els casos de corrupció han fet més mal que una pedregada, estenent la sospita al conjunt dels responsables polítics.

La crisi del sector dels mitjans de comunicació i la competència entre ells ha fet prevaldre les necessitats de vendre al rigor en la informació. Ràdio i televisió tenen en el format de “tertúlies” els seus programes estrella, i aquestes solen ser l’antítesi de la informació. Però imaginació per ser atractius i rigor no han d’estar renyits si s’hi posa la capacitat que molts professionals del sector tenen de sobra.

La dinàmica d’una societat que canvia a molta velocitat no propicia espais de reflexió i anàlisi, que ens permetin destriar el gra de la palla i construir des de bases sòlides. Anem molt atrafegats, mol “estressats” i massa sovint ens quedem amb el titular que, com més negatiu, “ven millor”. La conseqüència és clara: la desafecció de la política d’una part cada cop més important de la societat.

Cal tenir molt clar que la crisi de la política és la crisi de la societat i que els que en paguen especialment les conseqüències són els més febles. En sentit contrari, la crisi de la política és la victòria dels poderosos i dels seus interessos. Doncs no els fem el joc i rectifiquem a temps!

Els responsables polítics i els mitjans de comunicació hem de fer altres plantejaments. Cal tenir una mirada més estratègica i una praxi clara que transmeti els valors que ens ajudin a construir un model social per la convivència, la cohesió social i el progrés individual i col·lectiu. En cas contrari, estem abocats a una crisi política i social de conseqüències imprevisibles. No és la millor manera de fer prevaldre la política als mercats, per recuperar-nos de la crisi financera i econòmica que estem patint.

En un altre ordre de coses, el desprestigi de la política i el que comporta no és precisament la millor herència que podem deixar als nostres fills i nets.

Finalment, per evitar mals majors, els ciutadans i ciutadanes tampoc s’haurien de deixar portar per les aparences i gratar una miqueta, a veure que hi ha sota del que els diuen uns i altres. Ni tots som iguals, ni s’hi valen els plantejaments fàcils de la desqualificació generalitzada. Cal ser més crítics i combregar amb menys rodes de moli. En la política, entesa com ja he expressat al principi, tot i les emocions, els sentiments i la èpica que la integren, cal fer prevaldre sempre la raó a la fe, o a la manca total de l’una i l’altra.

"Avui Vicenç estaria molt content"

2010-06-26T18:05:00.000+02:00

Són les paraules d'Anna, vídua de Vicenç Ferrer, en la celebració de l'aniversari de la seva mort a Anantapur

La seva intervenció sencera la podeu llegir aquí

La seguretat implica també l'actuació responsable de les persones

2010-06-25T22:04:00.001+02:00

La Sagrera, una infraestructura estratègica per a Barcelona, Catalunya i Espanya

2010-06-22T21:21:00.003+02:00

L'afluència estimada de 100 milions d’usuaris anuals convertirà l’estació en un pol estratègic de la xarxa de transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona i la seva connexió a la xarxa europea d'alta velocitat.

La nova estació serà semisoterrada i tindrà una superfície de gairebé 259.000 m2, distribuïts en diversos nivells i concentrant el màxim de serveis en vertical, contribuint a millorar l'eficàcia en el moviment de les persones. La seva disposició donarà continuïtat a l'espai públic generat sobre les vies actuals i tindrà dos accessos units per un gran espai de connexions.

Els nivells superiors, a què s'accedirà des de la Sagrera, corresponen als serveis d'alta velocitat i a l'estació d'autobusos interurbans. El vestíbul disposarà d'un gran espai central d'acollida i distribució d'usuaris, taquilles i zona comercial. Per als serveis d'alta velocitat es construiran 10 vies, dues generals i vuit de servei, amb quatre andanes de 400 m de longitud i un cinquè de 200 m, tots ells amb una amplada de 12 m.

Els nivells inferiors es destinaran als serveis de rodalies, metre i aparcaments. Les vies d'amplada convencional seran objecte d'una profunda remodelació per adequar el seu pas per la futura estació i s'obriran en un fes de vuit vies al pas per l'estació amb 4 andanes de 240 m de longitud. Després de l'àmbit de l'estació, s'ha projectat una àrea logística de serveis d'amplada internacional per a estacionament i manteniment.

A un costat i a l'altre del vestíbul de proximitats s'integraran 4 grans aparcaments, amb una capacitat aproximada de 2.500 vehicles, per a servei tant de l'estació ferroviària com dels autobusos i en un futur de la zona de serveis que es construirà en l'entorn. Les dues zones de l'estació, costats la Sagrera i Sant Martí, quedaran unides per un gran pati de connexions que conforma el nus intermodal entre els diferents serveis de transport públic.

L'estructura s'ha projectat de manera que es garanteix l'accessibilitat universal i el trànsit per tots els espais de l'edifici. Així mateix, s'han tingut en compte paràmetres d'estalvi d'energia i aïllament tèrmic, de tal manera que s'aconsegueix un ús racional i eficient de l'energia necessària per a la sostenibilitat i l'adequada utilització de l'edifici.

Per part seva, les obres de construcció dels accessos, tant ferroviaris com viaris així com de part de l'estructura de l'estació d'autobusos, comprenen l'àmbit situat entre el Pont de Bac de Roda fins a la futura estació, amb una longitud de 220 m, i des d'aquest punt fins al denominat triangle ferroviari.

L'accessibilitat de vehicles es resoldrà mitjançant la xarxa viària en superfície prevista per al sector, completada amb un sistema de viaris segregats que permeten l'accés als aparcaments, l'estació d'autobusos i les zones de logística de la futura estació.

L'inici de les obres de construcció de la nova estació central de la Sagrera reafirma l'aposta del Govern d'Espanya per la potenciació del ferrocarril com un dels principals mitjans de transport, motor del desenvolupament urbanístic i econòmic de les ciutats, generador de lloc de treball i capaç d'afavorir la cohesió social. Aquesta aposta es tradueix en el desenvolupament de noves infraestructures, com la Línia d'Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera francès, i la modernització i impuls de la xarxa ferroviària de Catalunya.

Festa a Poblet

2010-06-20T12:47:00.002+02:00

Ahir Poblet respirava aire de festa: s'inaugurava l'Hostatgeria. Ha estat un procés llarg, de molts anys, en el que la Delegació del Govern a Catalunya s'ha implicat a fons els darrers mesos. Ha valgut la pena. Enhorabona a tots aquells que ho han fet possible, però especialment les meves felicitacions al Pare Abad, al Prior i a tota la comunitat.

En record de José Saramago, un dels meus escriptors preferits

2010-06-20T12:30:00.002+02:00

Una bona celebració d'aniversari

2010-06-18T15:59:00.006+02:00

L’aeroport de Barcelona rep el premi al millor aeroport d’Europa

L’aeroport de Barcelona ha estat premiat com el millor aeroport d’Europa de més de 25 milions de passatgers en els premis ACI Europe 2010.

El guardó va ser acordat en el marc de la 20ª. Assemblea General Anual de la Airport Council International Europe (ACI Europe).

El jurat ha valorat positivament l’aposta de l’aeroport en fer de la T1 un terminal pensat per satisfer les necessitats dels passatgers i les companyies mitjançant l’aplicació de les últimes tecnologies. El seu disseny lineal i ampli, així com l’agilitat dels processos, faciliten el pas dels usuaris per la nova infraestructura.

Un altre dels aspectes valorats és la consciencia mediambiental. Barcelona va ser el primer aeroport europeu en obtenir el certificat ISO 14.001 l’any 1999 per les seves iniciatives en la protecció del medi.

Finalment, el jurat també ha valorat la qualitat de l’oferta comercial i de restauració.

ACI Europe és una associació d’operadors aeroportuaris que representa els interessos de més de 400 aeroports de 46 països europeus i entre tots els seus membres gestionen el 90 per cent del tràfic comercial a Europa, amb més de mil milions de passatgers anuals.

www.btvnoticies.cat

La igualtat és completa o no és igualtat

2010-06-10T13:44:00.002+02:00

"La igualtat, de la mateixa manera que la llibertat, la honradesa o la sinceritat, es indivisible. No es pot ser mig sincer ni una mica lliure. No es pot ser més o menys igual, perquè la igualtat, o és completa o no és igualtat."

Aquestes paraules formen part del discurs de la Vicepresidenta Primera del Govern d'Espanya, Maria Teresa Fernández de la Vega a la inauguració del Congrés Internacional de Directives i Professionals que, pel seu interès, val la pena llegir en la seva totalitat aquí

O bé els videos aquí

Bones notícies en un mar de turbulències

2010-06-09T23:03:00.000+02:00

El consorci PRACE posarà en marxa cinc supercomputadors que suposen 500 milions d'euros d'inversió

PRACE integrarà 5 superordinadors amb una capacitat de computació que els situaran entre els més potents del món i permetran a Europa unir esforços i competir amb el Japó i els EUA, els líders en aquest camp tecnològic. Cadascun dels cinc països amfitrions de PRACE (França, Alemanya, Itàlia, Espanya i Holanda) es compromet a realitzar una inversió de 100 milions d'euros en un supercomputador. En el cas espanyol, s'ha assolit un acord de cofinançament entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Ciència i Innovació per albergar un d'aquests superordinadors en el Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Supercomputació.

Mare Nostrum, l'actual supercomputador del Centre Nacional de Supercomputació de Barcelona ha ajudat a simular la formació de l'Univers; la millora en el coneixement de malalties com ara el càncer o l'artritis reumatoide; la recopilació de simulacions de proteïnes; la millora en l'extracció de petroli o la predicció de la qualitat de l'aire de la Península Ibèrica. Els ordinadors de PRACE podran dedicar-se a tasques molt més complexes i suposen un salt enorme en la seva capacitat, almenys, cent vegades més grans.

Bona i mala gestió municipal

2010-06-09T22:46:00.001+02:00

En la mort d'un amic, d'un company

2010-05-01T14:19:00.004+02:00

El passat dimecres va morir el nostre amic i company, Ricardo Pérez de la Hoz.

El cop que hem rebut ha estat dur. L’acte de comiat d'ahir ho va palesar. L’església parroquial de Caldes estava plena a vessar, i en les cares de la immensa majoria dels presents s’hi podia llegir clarament el sentiment de dol. Uns pocs varem poder intervenir, i cadascú va traduir, de forma sincera i a la seva manera personal, el que sentia. Jo vaig llegir un poema seu

PUEBLO

Perfumes de flores,

olores de fuegos,

murmullo de aguas,

lamentos de vientos.

Cielos de gris fuerte,

Montes y valles verdes,

rios de aguas celestes,

casonas viejas y huertos.

Así de lindo es el pueblo,

el campo, el monte,

el río y el cielo,

así es mi pueblo

Ricardo era un enamorat de la seva Cantàbria natal, i expressava els seus sentiments vers ella, com vers la gent que s’estimava, a través de la poesia. Era una persona d’una enorme sensibilitat. Les seves altres passions: la família i els amics. Ha estat al nostre costat sempre, en els bons moments i en els no tant bons. Tant en la nostra esfera privada com en la pública. Això no es pot dir de tothom.

A Ricardo el conec des de fa prop de 30 anys, i si alguna cosa puc dir d’ell és que sempre ha estat coherent. Coherent perquè deia el que pensava i actuava en conseqüència. Coherent també perquè sempre es va mantenir fidel als valors que compartim. Vam ser companys al llarg de 21 anys a l’ajuntament de Caldes desenvolupant el projecte que els socialistes van veure referendat durant tant de temps per la majoria dels ciutadans i ciutadanes del nostre poble. A ell li feia il·lusió pensar que, malgrat ser ara a l’oposició, podria tornar a col·laborar per impulsar politiques de progrés per Caldes. Crec que aquest és el millor balanç que es pot fer d’una persona al final de la seva vida: haver estat coherent i des d’aquesta coherència, haver treballat per tenir un món més lliure, igualitari i solidari.

Un dels seus autors preferits va ser Miguel Hernández. Per això vaig tancar l’acte amb la lectura del poema “’Elegia”. Les paraules del poeta expressen magistralment el dolor que sentim per la pèrdua d'un amic i company.

Ricardo, t'estimen i et portem al nostre cor.

Barcelona acollirà el Centre d'Avaluació i Avisos de Tempestes de Sorra i Pols Atmosfèriques per a Europa, Nord d'África i Orient Mitjà

2010-04-26T22:14:00.003+02:00

Avui ha tingut lloc la firma del conveni entre l'Agència Estatal de Meteorologia i el Centre Nacional de Supercomputació pel qual Barcelona acollirà la seu del Centre d'Avaluació i Avisos de Tempestes de Sorra i Pols Atmosfèric per a Europa, Nord de l'Àfrica i Orient Mitjà.

Amb la firma d'aquest conveni, la ciutat comtal es converteix en una de les dues seus, - l'altra és Pequín, en què ja està funcionant un centre de predicció en aquesta matèria - del projecte desenvolupat per l'Organització Meteorològica Mundial per dur a terme la vigilància continuada i la predicció del contingut de sorra i pols en l'atmosfera.

La pols i la sorra atmosfèriques constitueixen un important factor de risc per al medi ambient i la salut i un element negatiu per a sectors com l'agricultura i el transport aeri. Per contra, el seu paper en el transport de nutrients minerals afavoreix el desenvolupament dels ecosistemes marins i de la pesca. D'altra banda, els climatòlegs estan convençuts de que la pols i la sorra representen un factor clau per comprendre el canvi climàtic.

El Centre de Barcelona concentrarà i processarà productes d'observació procedent tant d'estacions terrestres com de satèl·lits. En aquest sentit, existeixen ja acords de cooperació amb l'Agència Espacial Europea i amb EUMETSAT, el consorci europeu per a l'explotació de satèl·lits meteorològics.

Concentrarà també productes obtinguts a partir de models numèrics de predicció. Una vegada processada, aquesta informació permetrà realitzar pronòstics més precisos i a més afluixo termini del contingut atmosfèric de pols i sorra.

Els productes elaborats al Centre de Barcelona permetran una millor avaluació dels nivells de qualitat de l'aire a Europa. Tanmateix, aquesta informació és especialment important per als països africans del Sàhara i del Sahel, on les tempestes de pols i sorra constitueixen un gravíssim problema sanitari, a més d'un important llast per al desenvolupament d'alguns sectors econòmics.

En aquest aspecte, se n'ha recordat la col·laboració amb diferents programes de l'Organització Mundial de la Salut, en particular amb MERIT, un projecte destinat a reduir els estralls que la meningitis causa cada any a l'Àfrica subsahariana.

Palau Oller, polièdric

2010-04-24T22:18:00.000+02:00

Magnífica producció de la Fundació Palau, en homenatge Josep Palau Oller, pare del fundador.

L'aeroport de Barcelona i la crisi per les restriccions de l'espai aeri

2010-04-19T21:15:00.000+02:00

Un cop més s'ha posat en evidència la gran professionalitat i dedicació del director de l'aeroport, Fernando Echegaray, i tot l'equip directiu. Des del dissabte he viscut amb ells, presidint el Comitè de Crisi, els esdeveniments que ens varen portar al tancament de l'aeroport i a la represa de la seva activitat el vespre d'ahir.

Apagada analògica des de la Torre de Collserola

2010-03-30T18:30:00.002+02:00

Alicia ja és a casa

2010-03-10T20:30:00.003+01:00

Govern és acció

2010-03-07T18:15:00.002+01:00

A Ramon Roqué, l’alcalde de Sant Joan de les Abadesses, se’l veia molt content el passat dissabte 6 de març, i no era per menys. S’inaugurava la rehabilitació del Palau de l’Abadia i el Centre d'Interpretació del Mite del Comte Arnau, emmarcat en el Pla de Dinamització del Producte Turístic Terra de Comtes i Abats. L’espai, que estava ple a vessar, ha d’esdevenir un dels pilars de la promoció turística del municipi.

Em recordava una jornada excepcional en la meva etapa d’alcalde de Caldes d’Estrac: la inauguració de la Fundació Palau, i ho vaig dir públicament. A més a més, es dóna la circumstància que, entorn el mite del comte Arnau, hi ha relacionats Verdaguer – en menor mesura – i Maragall, els grans escriptors moderns catalans, també molt vinculats a Caldes.

Havien estat molts anys d’obres, però en Ramon va posar en evidència una cosa que cal tenir sempre molt present: disposar de projecte és condició necessària però no suficient a l’hora de governar. Cal també deixar palès que govern és acció,perquè el projecte esdevingui realitat i provoqui els efectes desitjats.

Enhorabona Ramon, felicitats santjoanins i santjoanines!

Invasió de Galls a la T1

2010-03-06T13:39:00.003+01:00

Ahir divendres vaig tenir el plaer de participar a l’acte d’inauguració de l’exposició GallumGallum a l’interior del terminal T1 de l’aeroport de Barcelona – que segons l’arquitecte Bofill, és la metàfora d’un ocell - juntament amb l’alcalde Lluís Tejedor i el director de l’aeroport de Barcelona - El Prat, Fernando Echegaray.

Com afirmen els promotors de GallumGallum es tracta d’un projecte que uneix creació artística i identitat mitjançant un conjunt d' intervencions en l'espai públic. La proposta reuneix el treball de creadors multidisciplinaris i de continguts, així com col•lectius ciutadans que han intervingut sobre un element identitari comú com és el Pollastre Pota Blava o Raça Catalana del Prat.

En la meva intervenció vaig recordar la importància de la promoció de la cultura i la creació artística pel bon funcionament de la nostra societat.

La cultura ens ha d’implicar a tots, especialment els poders públics doncs, com afirma la UNESCO, dóna a l’home la capacitat de reflexionar sobre si mateix. És ella la que fa de nosaltres éssers específicament humans, racionals, crítics i èticament compromesos. A través d’ella discernim els valors i efectuem opcions. A través d’ella l’home s’expressa, prèn consciència de sí mateix, es reconeix com un projecte inacabat, posa en qüestió les seves pròpies realitzacions, cerca incansablement noves significacions i crea obres que el transcendeixin.

Vaig recordar també la meva època d’alcalde i les activitats de les Trobades de creadors locals a Caldes que s’havien promocionat des de l’ajuntament que vaig presidir i que avui han desaparegut per la ineptitud de l’actual ajuntament.

Felicitats als creadors@es del Prat i al seu ajuntament pel treball en favor de la cultura i la creació artística.

Governs locals en xarxa per a una governança multinivell d'Europa

2010-02-23T09:39:00.000+01:00

La gestió política que ens reclamen els ciutadans

2010-02-20T13:48:00.001+01:00

Ahir vaig ser a Bellaterra, participant a la cita anual del Màster en Lideratge per a la Gestió Política.

Portar a terme amb èxit la gestió política que demanda la nostra societat, té com premissa necessària que aquells i aquelles que aspiren a ocupar llocs de responsabilitat en les nostres institucions polítiques assumeixin una formació bàsica en coneixements, però també que els permeti adoptar les actituds i aptituds necessàries per gestionar el canvi constant que estem vivint.

Cal que entenguin, defensin i practiquin la política en el sentit més noble, si volem que la nostra societat avanci cohesionada cap un futur més lliure i pròsper. També és important que assumeixin que ocupar una responsabilitat política en democràcia implica tenir molt clara la seva naturalesa temporal. Representem els ciutadans mentre tenim la seva confiança. El que ha de moure la nostra acció és deixar les coses millor que com les varem trobar, i no passar per les institucions polítiques planejant i obtenint-ne rèdits sense aportar esforç.

Els vaig comentar que, com en tantes activitats humanes, la política requereix de persones joves. Els vaig aclarir que, com deia Mateo Alemán, “La juventud no es un tiempo de la vida, es un estado del espíritu”, i que es pot ser jove durant tota la vida. Però aquest esperit és necessari sempre per abordar amb èxit la tasca política, especialment en temps difícils com els que estem vivint en aquests moments.

En frase de Felipe González, “la política és l’art de gestionar l’espai públic que compartim”, i la meva experiència de 31 anys en les institucionals polítiques m’ha demostrat que la proximitat és un element clau per desenvolupar amb èxit i reconeixement dels ciutadans aquesta tasca política. Com ho és també disposar d’un projecte clar, que es desenvolupi amb eficàcia i eficiència.

La meva formació acadèmica i la pràctica professional com oficial de la marina mercant m’inclinen a definir algunes de les condicions per liderar un projecte polític: saber on anem, fixar bé el rumb, disposar de bona tripulació i una nau adequada per poder superar amb èxit els temporals que trobem en les nostre singladures i mirar lluny, tenint la capacitat de veure en l’horitzó allò que altres no saben veure-hi. Governar vol dir portar el timó de la nau. Una nau en la que tots hi som embarcats, volen o sense.

Cal definir objectius clars i assolir-los. Per això és tant important disposar d’instruments tècnics moderns i eficients al servei de les polítiques que pretén portar a terme un govern. Aquests instruments no son altres que la seva administració pública i els organismes i empreses que en depenen. Una administració que ha de transitar més ràpidament de la quantitat a la qualitat i amb la utilització a fons de les possibilitats que ens ofereix l’administració electrònica.

Estratègia i agilitat en la gestió és tot el contrari del que marca massa sovint l’acció política dels nostres dies: el tacticisme i l’anomenada “turbo política”, que comença i acaba amb l’obtenció d’un titular als mitjans de comunicació. Crear grans expectatives i no tenir la capacitat de convertir-les en una realitat tangible pels ciutadans, genera frustració i també allunyament de la política. Un allunyament que deixa en mans dels poderosos les regnes de la societat en detriment de la democràcia.

La aposta per l’estratègia implica definir clarament el projecte, la ideologia i els valors que l’informen. El meu projecte és el del PSC, partit en el que milito des de sempre. Un projecte que parteix de premisses clares: socialisme, catalanisme i federalisme. En alguna altra ocasió he citat Campalans i Serra i Moret per fonamentar aquesta afirmació, que en deixava exclòs explícitament el nacionalisme.

Aquests moments, en els que la desorientació política dels catalans i les catalanes es posa de manifest a causa de la crisi econòmica, els dèficits democràtics i les turbulències en les relacions Catalunya i la resta d’Espanya, alimentades pels nacionalismes de tota mena, reclamen que sapiguem explicar clarament el nostre projecte i portar-lo a bon port. No és fàcil, donat que, a les dificultats anteriorment descrites, cal afegir-hi el populisme de signe divers que està emergint i el panorama mediàtic que tenim a casa nostra. De totes maneres, governar, com he dit abans, implica portar ferm el timó de la nau i superar les dificultats. Tenim clar que el nostre projecte s’adreça a la immensa majoria de catalans i catalanes que aspiren a mirar lluny i veure en l’horitzó un futur de prosperitat i cohesió social que implica desplegar totes les nostre potencialitats com a país i apostar per viure junts en la diversitat.

Governar la immigració

2010-02-18T21:01:00.003+01:00

La societat espanyola i catalana han viscut en primera línia un gran impacte migratori, amb la incorporació de més d’un 1 milió de treballadors provinents majoritàriament d’Àfrica, Amèrica llatina, Europa i Àsia, en poc més d'una dècada. Segurament encara no som prou conscients del canvi tant important que, en tots els ordres, això significa per a la nostra societat.

En termes generals s'ha fet de manera positiva, gràcies a la política que el Govern d’Espanya impulsa a partir del 2004 i el treball que s'ha fet des dels ajuntaments.

La situació que ens varem trobar l’abril del 2004 en política migratòria era totalment lamentable. Jo diria que era una situació a punt d’esclatar.

Quina havia estat la política del PP?

Mentre difonia un missatge polític de duresa amb els immigrats per captar vots, des del Govern ens deixava una situació caòtica en la gestió del fenòmen.

El panorama el podem descriure fàcilment: Una administració d’estrangeria que depenia d’Interior i que estava totalment desbordada, que expulsava a persones del sistema per incapacitat de resposta administrativa en la renovació de permisos de residència, amb unes forces policials dedicades a la lluita contra la immigració il•legal que estaven sota mínims, una economia submergida cada cop més important, les relacions amb els països emissors o de trànsit d’immigrants, especialment Marroc, totalment deteriorades –“Perejil” n’és un bon exemple– i els recursos destinats a la integració que brillaven per la seva absència. En definitiva, un panorama lamentable i indigne.

Calia fer un canvi radical i es va fer.

De la mà del diàleg amb els agents socials i les administracions, el Govern Zapatero va impulsar una política migratòria vinculada al mercat de treball. Es volia una immigració legal i ordenada, amb treballadors que tinguessin drets i deures.

En qualsevol cas, s’havia de començar per normalitzar la situació insostenible que ens varem trobar, i es va posar en marxa un procés de normalització, que va afectar a aquelles persones que podien acreditar la residència mínima exigida mitjançant el certificat d’empadronament, un contracte de treball amb alta a la Seguretat Social i no tenir antecedents penals. Això va significar que 140.000 treballadors vàren normalitzar la seva situació, passant de l'economia submergida a la regular, amb tot el que comporta de drets i obligacions.
Aquest resultat no té precedents no només a Espanya sinó tampoc en cap país de l'OCDE. Aquests immigrants cotitzen a la Seguretat Social i estan subjectes a l’IRPF, com la resta dels ciutadans d'aquest país. Només per cotitzacions a la Seguretat Social, la xifra d'aportació d'aquests treballadors va ser d'uns 1.500 M€ anuals a Espanya. En definitiva, va aflorar gairebé el 80% de l'economia submergida de treballadors immigrants amb el procés de normalització.

Actualment a Catalunya hi ha 1.045.342 persones immigrades en situació regular i un total de 1.189.279 estrangers empadronats, que representa el 16.15% del total (7.364.078)

El PP havia fet 3 regularitzacions, en les quals va donar papers a 500.000 immigrants, sense exigir-los que tinguessin contracte de treball i sense més requisits que un rebut de la llum, amb els resultats abans descrits.

La dreta no ho té fàcil per poder criticar la política migratòria del Govern, però des de l’esquerra hem de saber explicar la política d’immigració que estem duent a terme i que, socialment, està donant bons resultats.

La política d'immigració d'aquest Govern ha estat clara des del primer dia de la seva gestió, i pivota sobre 4 grans eixos:

1. Immigració legal i ordenada vinculada al mercat de treball. Consensuada amb tots els agents socials i que no legalitzi amb una targeta de transport i amb factures d'aigua o llum.

2. Lluita contra la immigració irregular. S’han destinat més mitjans per a combatre la immigració irregular: Els efectius policials en frontera han augmentat un 53%, des de l'any 2003 i s'ha creat la Brigada d'Expulsió de Delinqüents Estrangers (BEDEX), que ara compleix el seu primer any. El 2006 es va iniciar el desplegament de FRONTEX . Des de llavors, s'ha multiplicat per dos la inversió, destinada a Àfrica, passant de 12 a 24 M€ .Es persegueix a les xarxes organitzades. En aquests anys, han estat desarticulades nombroses xarxes relacionades amb la immigració il•legal, des de l’any 2004 practicant nombroses detencions

3. Vincular Integració i ciutadania. La ciutadania té una doble vessant. Per un costat atorga drets però per l’altra comporta obligacions. Hem de saber transmetre aquesta realitat a tota la ciutadania per tal d’aconseguir una plena integració dels nouvinguts i l’acceptació de la realitat migratòria per part dels autòctons. En matèria d’integració també s’han destinat grans esforços i es per això que es va crear un Fons per a la integració d'immigrants destinat a CCAA i Ajuntaments.

4. Impulsar una política d'immigració comuna a la Unió Europea i establir línies d'ajuda i cooperació amb els països d'origen. La UE ha fet seva aquesta iniciativa espanyola i és per això que avui existeix un Pacte d'Immigració i Asil amb polítiques comunes. Aquesta estratègia ha fet que, a diferència del que ocorria amb el govern del PP, Espanya pot fer ara repatriacions, com a conseqüència d'haver establert línies d'ajuda i cooperació amb els països d'origen. S’ha incrementat la col•laboració internacional amb les policies dels països d'origen d'immigració il•legal, així com la participació d'Espanya en operacions conjuntes internacionals en els passos fronterers i els aeroports. Es manté, a més un continuat control sobre el tren Milà-Barcelona. Davant l’arribada a Canàries de cayucos procedents de Mauritània, el Govern ha obert noves línies d'ajuda i col•laboració amb aquest país, per a evitar la immigració il•legal i el drama en pèrdua de vides humanes que porta amb si.

Els resultats obtinguts amb l’aplicació d’aquestes polítiques, juntament amb una important injecció de recursos públics per a la millora de la gestió, són clars:

1. Proximitat amb el ciutadà: Els darrers anys s’ha apostat per l’eficiència i eficàcia administrativa. Per a aconseguir-ho es va optar per dotar de mitjans les Oficines d’estrangers, millorar processos i utilitzar l’administració electrònica. Aquesta injecció de recursos ha estat molt ben aprofitada i els resultats són perceptibles per a tothom: no hi ha cues, s’ofereix un servei de qualitat a tots els ciutadans, s’ha incrementat la seguretat jurídica i s’han escurçat els terminis de resolució dels expedients.

2. L'arribada d'immigrants de forma irregular ha disminuït dràsticament. L’any 2008 aquesta entrada va ser menys de la meitat de la que va haver-hi el 2003 i un 25% menys que el 2007. Així doncs, la immensa majoria dels Immigrants que avui viuen a Espanya estan en situació legal, treballen, tenen els seus drets i compleixen amb les seves obligacions.

3. Bons resultats de la política de cooperació amb els països d'origen. Això ha fet que, a diferència del que ocorria amb el govern del PP, ara Espanya pot fer repatriacions. Gràcies a BEDEX, Espanya està expulsant, a més, als delinqüents estrangers que comenten delictes greus.

En definitiva : PROXIMITAT – CONCERTACIÓ – GOVERNANÇA

El Govern d’Espanya creu en el treball en xarxa, en la proximitat de les administracions per a poder prestar uns serveis públics de qualitat. Aquesta manera de concebre la gestió pública s’ha vist també plasmada en els temes d’immigració, al treballar de forma coordinada i conjunta amb les diferents administracions que tenen presència a Catalunya.

Els Ajuntaments són actualment els que han de fer front a les demandes més immediates de tots els ciutadans.

En alguns barris o ciutats de Catalunya la pressió demogràfica de persones estrangeres ha estat molt important.

l Govern és conscient del paper important que els hi toca jugar als muncipis i és per això que durant aquests darrers anys s’ha realitzat una gran mobilització de recursos des de l’estat en polítiques d’integració – més de 1.300M€ - que suposa un salt espectacular tenint en compte que quan vàrem arribar al govern la inversió era ínfima.

I una part molt important – més de 800M.€ -, s’han transferit des del Govern a les CCAA i Ajuntaments, com a recolzament a la realització de les seves polítiques d’integració.

És important també subratllar que aquesta experiència de cooperació en matèria d’integració entre el Govern, les CCAA i els Ajuntmanets, té especial valor en un estat descentralitzat i que marca el camí a seguir en els propers anys.

CAP A ON ANEM?

Anem cap a un model que fomenti la igualtat d'oportunitats i la cohesió social que doni suport a la integració dels immigrants legals i reforci els controls en les fronteres per a frenar l'arribada d'il•legals.

Les arribades, per totes les vies, s'han reduït considerablement: des de la contractació en origen - que en els nou primers mesos de l'any ha disminuït de manera clara fins als accessos clandestins.

Tots els indicadors confirmen un descens molt significatiu quant a les arribades de ciutadans d'altres països al nostre, revalidant l'absoluta relació entre el volum dels accessos i l'existència d'una oferta de llocs de treball en el mercat laboral.

Per tant, ara estem en una nova fase, en una fase de transició de l’anomenat xoc immigratori.

Un dels reptes més importants que tenim és el tractament que donem com a societat a les anomenades segones generacions, és a dir, els fills, ja nascuts entre nosaltres, d’aquells que van protagonitzar el viatge migratori. La integració social resultarà crucial per a evitar el fracàs col•lectiu en què moltes societats del nostre entorn s’han vist immerses.

De com sapiguem abordar aquesta qüestió, suposarà o bé un reforç de la cohesió social, o, per contra, una fractura social.

Existeix, per tant, un enorme desafiament per al nostre país que no és retòric en absolut; és molt cert, molt real i ha de ser superat a partir de dues condicions essencials: D'un costat, l'altura de mires, la capacitat per a superar la tendència a la col•lisió política - a intentar obtenir rèdits a curt termini - i fer de la integració un espai per al consens entre institucions de Govern forces polítiques, agents socials i organitzacions no governamentals.

Un altre aspecte que voldria recalcar és la participació dels estrangers i el seu accés als drets polítics

Està havent-hi un impuls polític al reconeixement del dret al sufragi per als estrangers. A les properes eleccions municipals podran votar:

- Els ciutadans dels 26 Estats membres de la Unió Europea

- Els ciutadans d’Estats amb els que la Unió Europea ha subscrit un Tractat (Noruega)

- Els ciutadans extracomunitaris dels 15 Estats amb els que Espanya ha subscrit un Conveni, entre els que s’hi troben Equador o Colòmbia

En aquest mateix sentit, la s'impulsa la reforma de la Llei del Registre Civil. Passem d’un procediment judicial a un administratiu, d’un registre manual de fets i llocs a un de mecanitzat referit a persones, en el que s’elimina burocràcia inútil i s’agiliten els processos. També el d’adquisició de la nacionalitat per residència, en el que les Subdelegacions del Govern adquiriran un paper molt destacat.

Voldria destacar, que la reforma de la Llei d’estrangeria, - sobre el que no m’estendré massa – incorpora, per primera vegada, la integració i els seus instruments al màxim rang normatiu, és a dir a rang de Llei Orgànica

Amb això , el Govern ofereix una senyal inequívoca de la seva voluntat per seguir liderant el desenvolupament d’una política d’integració que és imprescindible per a la gestió de la diversitat i el manteniment de la cohesió social. Per al manteniment de la convivència en els nostre país durant els propers temps.

Si s’hagués de resumir en una sola frase la vocació política que anima aquesta reforma diria que és passar d’una llei d’estrangeria a una llei d’immigració.

A aquest respecte, sorprèn que el principal partit de l’oposició, hagi plantejat en les seves esmenes la desaparició de la referència expressa a la integració en el mateix títol de la llei.

Anticipa, sense dubte, les seves intencions i la seva aposta pel contracte d’integració.

No podem oblidar que una de les raons per les quals ha estat necessari aprovar una nova Llei d'Estrangeria és perquè la que hi havia, aprovada pel PP l'any 2000, era inconstitucional en diferents i importants aspectes del seu articulat. Així ho va dir el Tribunal Constitucional.

Alhora era preceptiu incorporar a la normativa espanyola sobre immigració les directives europees en aquesta matèria i adequar la Llei que regula la immigració a Espanya a les actuals necessitats que planteja el fenomen migratori.

El text aprovat manté les Prioritats del Govern:

1. Garantir els drets fonamentals a tots els immigrants que arribin a Espanya, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional.

2. La canalització legal i ordenada de la immigració.

- Consolidant la vinculació de l'arribada de treballadors immigrants a les necessitats del mercat laboral, exigint contracte de Treball i l'alta en Seguretat Social.

- Reforçant la persecució de la contractació irregular, amb la responsabilitat solidària de l'empresari en el cas de subcontratas.

- Obligant al empleador irregular a assumir els costos de repatriació

3. Reforçar l'estatut dels reagrupats

4. Augmentar l'eficàcia en la lluita contra la immigració irregular.

5. Desenvolupar les directives europees, impulsant la competitivitat de la nostra economia.

6. Establir el marc de desenvolupament de les competències autonòmiques en matèria d'autorització de treball en plena coordinació amb la política estatal d'immigració

La Presidència espanyola també s’ha fixat com a objectiu regular la immigració legal i les polítiques d'integració

Els responsables d'Immigració de la Unió Europea ja han fixat les bases per a la consecució d'un Pacte Europeu d'Immigració i Asil que defineixi els nous reptes i instruments d'una política comunitària “equilibrada, oberta, generosa i ferma” que doni suport la integració dels immigrants legals i reforci els controls en les fronteres per a frenar l'arribada d'il•legals.

D’aquesta manera es plasma la importància que la Presidència espanyola vol donar a la integració dels immigrants i la necessitat de donar suport amb més determinació als immigrants que es troben legalment en la UE i s'han vist afectats per la crisi econòmica.

Resumint: El gran repte que tenim al davant i que ens definirà com a societat és precisament com governem aquest fenomen migratori.

En aquest moment, en el que la política d'immigració del Govern d’Espanya, en col•laboració amb les altres administracions, està donant innegables resultats positius, la dreta espanyola i catalana torna a utilitzar la immigració com arma política i, oblidant que formem part d’un espai més ampli amb el que hem de coordinar les polítiques migratòries, tornen a introduir confusió i molta demagògia, utilitzant la por com argument de fons.

Construir polítiques és una tasca complexa, destruir-les amb gestos i llenguatge populista des de la dreta és fàcil i es el que fan. El que cal és no caure en la trampa, doncs ja sabem com acaba actuant de veritat quan és la govern.

De fet, la dreta vol negar drets universals bàsics a les persones estrangeres, com a Itàlia, o vol barrejar la immigració amb debats identitaris, com a França.

Per què la dreta ha volgut utilitzar la immigració políticament en el cas de l'ajuntament de Vic?

El fets demostren que ho han fet des de la major incoherència política i per pur oportunisme. Només alguns exemples del que dic:

La resolució que obliga a l’empadronament dels immigrants va ser aprovada pel Sr. Rajoy, sent Ministre d’Administracions Públiques, l’any 1997. En els 7 anys posteriors a l’aprovació, sent Govern el PP, no va canviar aquesta normativa ni va canviar la Llei d’estrangeria.

Aquesta normativa no deixava ni deixa lloc a dubtes: “en el padró municipal han d'estar donades d'alta totes les persones que habiten en el municipi, siguin nacionals o estrangers, i, en aquest últim cas, tinguin o no regularitzada la seva situació en el registre del Ministeri de l'Interior”

Fa només 3 mesos, es va aprovar en el Parlament la nova Llei d'Estrangeria i el PP no va presentar cap iniciativa ni esmena per a canviar l'obligació dels Ajuntaments d'empadronar als immigrants, estiguin o no en situació legal.

Per què és important que les persones estrangers s’empadronin independentment de si la persona es troba en situació regular o irregular? Fonamentalment per 3 raons:

1. Perquè els Ajuntaments necessiten saber quanta població tenen en el seu municipi per a disposar els mitjans que necessiten per a prestar-los serveis.

2. Perquè si no poden justificar a quantes persones presten serveis no pot reclamar els fons per a pagar-los.

3. Perquè si un immigrant no està empadronat no pot accedir a serveis bàsics universals: no li poden assignar ni metge de capçalera ni plaça escolar per als seus fills.

Ha de quedar clar que el Padró NO legalitza irregulars. El Padró és un registre administratiu sense conseqüències jurídiques. Per tant, un immigrant en situació il•legal que sigui empadronat, segueix estant en situació il•legal.

La recepta de la dreta és no contar als immigrants, perquè no existeixin. Aquesta política dóna l’esquena a la realitat, ja que els immigrants no deixen d'estar aquí pel fet de que no se'ls comptabilitzi. Aquesta ha estat la postura de Convergència i Unió amb els fets de Vic.

Acabo.

Hi ha molt per fer, moltes accions per portar a terme i es necessita sobretot d'un acord bàsic en un Estat summament descentralitzat sobre el model d'integració que volem.

La política d'integració en aquesta etapa, a poc a poc ha d'anar cedint el seu caràcter merament sectorial, per a guanyar transversalitat en el desenvolupament de les polítiques públiques, per a incorporar-se a una gran majoria de les polítiques que es porten a terme perquè la integració no és cosa dels immigrants, sinó de tots, i no afecta a un sol àmbit de la vida col•lectiva sinó pràcticament a la majoria d'espais de la nostra convivència.

Hem de seguir essent un referent de convivència. La societat espanyola en aquests moments complicats ha estat a l'altura de les circumstàncies, sense que hagi hagut conflictes ni situacions que suposin una lesió per a la cohesió social. Hem de seguir així sense deixar-nos condicionar per aquells que utilitzen aquest tema per motius purament electorals.

En la situació econòmica actual, és una greu irresponsabilitat política trencar la cohesió social que tenim, amb discursos que vinculin conceptes com la delinqüència, l’atur o l’assignació de recursos socials a la immigració.

Hem de saber transmetre a la societat que la balança fiscal de la immigració ens ha beneficiat, i ha permès un creixement econòmic que sense la immigració no hagués estat possible.

Hem de trencar el tòpics. Som conscients de que la immigració està concentrada i pressiona sobre les escoles i l’assistència sanitària d’alguns barris i municipis. És bàsic que ningú pagui els costos en forma de menys dret a l’estat del benestar. Cal dimensionar adequadament els serveis públics per a tothom.

Finalment hem de ser tots conscients de a Espanya i Catalunya necessitem la immigració i la seguirem necessitant durant els propers anys, degut a la realitat demogràfica del nostre país.

M’agrada definir la política – com ho fa Felipe González – com l’art de gestionar l’espai públic que compartim. El fenomen migratori requereix molta política. Des del projecte socialista, la política es clara i la voluntat de portar-la a terme ha quedat demostrada.

Joan Rangel

Avui fa 100 anys, el primer vol

2010-02-11T19:46:00.000+01:00

Al bell mig del nou terminal T1, de l’aeroport de Barcelona, avui hem inaugurat l’exposició de la rèplica exacta de l’aeroplà Blèriot XI, que pilotat per Julien Mamet, es va enlairar durant 2 minuts i 8 segons a l’ hipòdrom de Can Tunis, avui fa 100 anys. Van ser els primers passos de l’aviació a casa nostra. Fites com aquestes posen de manifest la capacitat de superació i l’afany d’innovar dels éssers humans, més evidents si es poden contemplar en un terminal modern com la T1 i envoltats de les aeronaus que, cent anys després, solquen els nostres cels diàriament. Aquest és l’esperit de superació i millora que ha de presidir la nostra tasca, tant individual com col•lectiva, especialment en temps difícils com els que vivim i que, de ben segur, superarem amb èxit.

El nou Fons Local fomenta un model econòmic més sòlid

2010-02-10T21:28:00.000+01:00

El nou Fons Local per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local no solament respon a la necessitat de fer front a la crisi, sinó que fomenta el canvi a un nou model econòmic més sòlid i que garanteixi un creixement més estable.

L’aliança entre el Govern i els ajuntaments, que es va iniciar amb el primer fons local ha estat un encert. Cal felicitar els consistoris catalans pels projectes presentats al nou Fons, que responen clarament als objectius plantejats al Decret Llei que el regula.

Els 945 ajuntaments i la Mancomunitat de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona han presentat un total de 4.018 projectes, 3230 corresponen a inversió per un import de 659,5 milions d’euros, mentre que 781 corresponen a despesa social, per un import de 135,6 milions d’euros.

La majoria dels projectes corresponen a l’eix de sostenibilitat econòmica, en concret un 38,8 per cent, mentre que un 34,5 per cent s’encaixen en l’eix de sostenibilitat social i el 26,7 per cent a sostenibilitat mediambiental.

En l’execució dels projectes d’inversió es preveu generar ocupació per 20.578 persones, mentre que els beneficiaris del projectes socials es calcula que seran 1.181.924 persones.

Governar la crisi des de la responsabilitat

2010-02-10T21:27:00.000+01:00

En l'actual legislatura, el Govern d'Espanya ha concentrat la seva acció política en tres grans objectius:

1. Combatre la crisi econòmica i els seus efectes:
2. Renovar el model de creixement econòmic dels nostre país,
3. Defensar els avenços socials i enfortir la protecció social a curt i llarg termini.

D'aquests assumptes va parlar el President Rodríguez Zapatero al Grup Socialista del Congrés i del Senat ahir, 9 de febrer

El Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat comença a caminar

2010-02-09T16:16:00.003+01:00

Jordi Solé Tura, catalanista, federalista i home de progrés

2010-01-19T23:27:00.000+01:00

Campdevànol, un poble jove

2010-01-17T14:46:00.001+01:00

Un poble jove no solament perquè ho sigui Núria López, la seva alcaldessa, sinó també perquè la seva acció de govern ajuda a promoure una comunitat local viva i emprenedora.

A l’acte d’inauguració vaig citar unes paraules que va pronunciar la Vicepresidenta del Govern, Maria Teresa Fernández de la Vega, a Barcelona durant l’acte de presentació del semestre de presidència espanyola de la UE. Eren aquestes “Decía Mateo Alemán que la juventud, más que un periodo animado y pasajero de la vida, es un estado de ánimo que puede durar toda una vida. Y creo que hay mucho de cierto en ello. Todos conocemos personas que, por su vitalidad, por su energía, por su ilusión, mantienen un ánimo juvenil que parece ajeno al calendario o la cronología. Y creo que en este caso lo que es válido para las personas también lo es para las sociedades…”

Els pobles manifesten la seva vitalitat si disposen de gent emprenedora i d’un ric teixit associatiu. També si s’han dotat d’un govern, en aquest cas municipal, que els hi posa les coses més fàcils. Aquesta és la fórmula que vaig copsar la nit del divendres al municipi del Ripollès.

La inauguració del Centre Cívic “La Confiança”, en paraules de Núria López, va ser un gran dia per Campdevànol. Per una banda, es tracta de la recuperació d’un edifici emblemàtic del moviment cooperatiu local, alhora que ofereix una magnífica seu a les entitats i la ciutadania que omplien a vessar l’edifici el divendres al vespre, a l’acte d’inauguració. Aquesta obra també posa de manifest, un cop més, l’encert del Fons Estatal d’Inversió Local 2009, que ha finançat la totalitat dels 288.000 euros que ha costat aquesta obra, com les altres sis que s’han executat al llarg del 2009 per un import de 537.000 euros. S’ha donat feina a empreses locals i s’han millorat equipaments i infraestructures municipals. Certament, el divendres va ser un gran dia per un Campdevànol molt jove.

Desitjo que aquest estat d’ànim els duri per molts anys!

Poblet, amb neu i caramells

2010-01-12T20:54:00.001+01:00

Avui he visitat el monestir de Poblet. Mai no deixa indiferent aquest magnífic conjunt monumental, de la mateixa manera que atrau a moltes persones el fet de compartir, ni que sigui unes hores, o bé uns dies - el màxim és una setmana -la vida dels monjos i la seva experiència monàstica, en un clima de silenci i de senzillesa, seguint el ritme de la comunitat. Actualment l'Hostatgeria del Monestir és situada a l'interior del recinte monàstic i només s'hi admeten homes. Molt aviat entrarà en servei la nova Hostatgeria, capaç per acollir més de 80 persones, tant homes com dones. Les obres estan finançades pel Govern d'Espanya.

Avui, la bona acollida de l'Abad i la resta de membres de la comunitat ha tingut un complement excepcional: la neu que cobria Poblet amb un mantell blanc i els nombrosos caramells, que donaven un aspecte totalment diferent a l'habitual a espais com el magnífic claustre gòtic.

Poblet sempre val la pena.

Un clar exemple de federalisme: el FEIL 2009

2009-12-28T20:15:00.002+01:00

El passat 20 de desembre es va reinaugurar una de les obres corresponents als 3936 projectes finançats a Catalunya pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL) 2009: la Plaça dels Reis Catòlics, al barri del Poblenou de Pineda de Mar.

Va ser un esdeveniment festiu, amb una bona participació dels veïns i llurs associacions. Aquest acte ens permet fer un balanç provisional del que ha significat el FEIL 2009.

De fet, es tracta d’una de les mesures del Pla E del Govern d’Espanya amb un impacte més ràpid, on s’han assolit abastament tots els objectius fixats: generar ocupació i millorar l’espai públic i els equipaments dels nostre municipis.

Ha estat un clar exemple de “pla federal” entre el Govern i tots els ajuntaments dels país, la qual cosa l’ha convertit, per a la consecució dels esmentats objectius, en un instrument de la màxima capil•laritat i adaptació a les realitats diverses que configuren Espanya. Un mesura que ha generat consens i una valoració molt positiva per part d’ajuntaments, sindicats majoritaris i empresaris, directament implicats en la seva gestió. També ha deixat palesa l’agilitat de l’administració electrònica, generalitzant l’accés a la mateixa de tots els ajuntaments i tramitant els prop de quatre mil projectes sense moure un sol paper.

Dels 8.000 milions d’euros, els ajuntaments catalans n’hauran gestionat 1.276.152.984 euros, que han donat ocupació a 59.231 treballadors, dels que 22.010 són de nova ocupació i 37.221integrades i que han mantingut el lloc de treball. Les previsions eren generar ocupació per a 40.939 treballadors, el que significa que s’ha incrementat en més d’un 44 per cent l’objectiu fixat.

Als ajuntaments, en la seva immensa majoria, els ha permès avançar inversions que, en cas contrari, difícilment haguessin pogut abordar en un espai de temps tant curt, alhora que millorar notablement els serveis als ciutadans. En definitiva, a la majoria els ha permès assolir els objectius del mandat, tot i patir una situació financera difícil. La majoria de projectes s’han executat dins de termini i solament 60 dels 3936 de tot Catalunya han estat prorrogats, la qual cosa diu molt de la capacitat de gestió municipal que, llevat d’alguna excepció negativa, han complert amb els compromisos adquirits.

L’any vinent hi haurà continuïtat amb el Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, que pels ajuntaments catalans representa una aportació de 796.110.993 euros. Serà una nova ocasió per posar de manifest l’eficàcia de les mesures que adopten aquest model federal al que m’he referit, entre el Govern d’Espanya i els ajuntaments, sense intermediaris que no aportin valor afegit al producte final. És l’eficàcia que els ciutadans i ciutadanes demanden dels seus governs. És la política que entenen i defensen. El demés són paraules.

Amb els millors desitjos per a l'any 2010, us trasllado la proposta de Mario Benedetti, que ens ha deixat alguns poemes necessaris i altres imprescindibles

2009-12-25T22:22:00.001+01:00

Pausa

De vez en cuando hay que hacer

una pausa

contemplarse a sí mismo

sin la fruición cotidiana

examinar el pasado

rubro por rubro

etapa por etapa

baldosa por baldosa

y no llorarse las mentiras

sino cantarse las verdades.

Mario Benedetti

El DNIe amb la firma electrònica, una operació estratègica per modernitzar el nostre país

2009-12-15T22:27:00.005+01:00

Més d'1.800.000 catalans i catalanes disposem ja del DNIe, que incorpora la firma electrònica, la qual cosa significa que ens facilita l'accés a l'administració electrònica, en una operació estratègica per desenvolupar una administració pública més àgil i accessible, alhora que fomentar el comerç electrònic al nostre país.

El Govern d'Espanya està portant a terme una campanya per fomentar-ne l'ús, amb accions publicitàries, sessions de formació per a la ciutadania i les empreses, distribució gratuïta de lectors de DNI electrònic i fullets informatius i un web específic del DNI electrònic (http://www.usatudni.es/dnie/ca)

"Avui és un dia trist pels socialistes, per les esquerres i pels demòcrates"

2009-12-06T00:24:00.000+01:00

Mor Jordi Solé Tura

2009-12-04T16:08:00.002+01:00

Avui hem celebrat, a la Delegació del Govern a Catalunya, el 31è aniversari de la Constitució. Poc després de finalitzar l'acte he conegut la trista notícia: Ha mort el company Jordi Solé Tura, un dels ponents de la Constitució.

Serveixi de senzill homenatge la transcripció de les paraules que he pronuncia en aquest acte:

Autoritats, senyores i senyors, amigues i amics.

Els dono la benvinguda a la seu de Delegació del Govern a Catalunya i els agraeixo la seva assistència a aquest acte, senzill, però de gran importància i simbolisme: el de la celebració del dia de la nostra Constitució.

Un acte que portem a terme per responsabilitat institucional i, si em permetem la referència personal, des de les meves conviccions polítiques que tots coneixen i que he mantingut des de la meva incorporació, de ben jove, a l’activitat política.

Al llarg dels 31 anys de vigència de la Carta Magna, s’ha glosat abastament el seu text, el context i l’esperit de consens en el qual va ser aprovada per les Corts Generals i ratificada per la immensa majoria dels espanyols i espanyoles.

En aquell moment es va saber respondre de manera adequada a la voluntat del poble, que exigia a les forces polítiques entesa per superar els vells temps i consolidar la pau i la democràcia.

La Constitució no va recollir les màximes aspiracions de les forces polítiques que hi varen participar. Tothom va saber fer renúncies. Tots varem saber posar per davant de les aspiracions partidàries, l’interès general.

La Constitució no és de ningú, perquè és de tots. Per tant, no pot ser utilitzada d’arma dels uns contra els altres. És àgora, espai de trobada, més que no pas de confrontació estèril, que avala els projectes polítics que, des del respecte a la diferència, son adoptats per la voluntat de la majoria, i no pas aquells que es pretenen imposar només a partir de la destrucció de l’adversari.

Solament amb aquestes premisses clares podem fer front als reptes que tenim al davant com a país , i només a partir d’elles podrem abordar la seva adaptació al pas del temps i dotar-nos dels mecanismes institucionals que ens permetin, encara amb més solidesa, viure units en la diversitat.

Els vull convidar, per un breu moment, a mirar cap enrere i situar-nos imaginàriament a finals dels anys setanta.

Vivíem temps agredolços, en els que les incerteses pròpies del moment estaven compensades per enormes dosis d’il•lusió per construir un país on la democràcia garantís la convivència i disposéssim d’un Estat de Dret que assegurés l’imperi de la llei com expressió de la voluntat popular.

Els he comentat les meves conviccions polítiques. Elles em varen portar, a finals dels anys setanta, al comprometre’m fermament amb el procés polític que ens va portar a l’aprovació del text constitucional.

Recordo també que pocs mesos desprès, l’abril del 1979, vaig tenir l’honor de ser escollit pels meus veïns i veïnes el primer alcalde constitucional del meu poble. Els 25 anys que he dedicat a la vida municipal m’han ensenyat moltes coses, però la més important és que la política és acció. Una acció transformadora de la realitat, per millorar-la. Una acció que omple de contingut els preceptes, drets i llibertats que reconeix la Constitució i, en el nostre cas, també l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, amb qui forma el bloc de la constitucionalitat.

Al llarg d’aquests 31 anys, hem viscut el període més pròsper de la nostra història, que ens ha permès avançar en tots els àmbits, tant individuals com col•lectius.

Són també tres dècades d’articulació d’Espanya a partir del reconeixement de la nostra diversitat. La Constitució és alhora garantia de la igualtat dels individus i articulació de la pluralitat que representen les Comunitats que integren Espanya.

Hem après també que l’exercici de la democràcia implica una clara exigència als responsables de les Institucions polítiques de que portin a terme una actuació eficaç, eficient i al servei de l’interés general. És a dir, en democràcia no es toleren desviacions de poder ni comportaments al marge de la llei.

Rigor en la nostra feina, fidelitat als principis que cada opció defensi, claredat en les nostres propostes, honestedat i proximitat han de ser els valors que sustentin l’actuació política.

Però la Constitució no és i no ha de ser només un evocació al passat. És i ha de ser una referència pel nostre present i pel nostre futur.

Referència pel paper que Espanya ha de desenvolupar al món, amb una aposta clara per la cooperació internacional i el reforçament del diàleg entre les civilitzacions. Amb la nostra voluntat per participar, des de la primera fila, en la construcció d’una Europa econòmicament potent i socialment avançada.

En aquest sentit, tindrem una nova oportunitat històrica, amb el nou tractat de Lisboa i la presidència espanyola de la Unió Europea durant el primer semestre del 2010. Presidència que ens portarà un nombre important d’actes de primer nivell a Barcelona.

La Constitució ha de ser també referent per a la integració, amb drets i deures, de les persones nouvingudes que busquen a Espanya i a Catalunya una oportunitat per fer o refer la seva vida i la de les seves famílies.

En els seus 31 anys de vigència, la nostra Constitució ha demostrat la seva capacitat per a orientar la nostra convivència i l'actuació dels poders públics en moments de dificultat.

La situació no és diferent avui, quan la nostra societat, i especialment les nostres institucions, es troben davant el doble repte de lluitar, per una banda, contra les conseqüències econòmiques i socials que la crisi té pels nostres conciutadans i, d’altra banda, assegurar una recuperació econòmica basada en elements més sòlids i sostenibles des del punt de vista econòmic, social i mediambiental.

La Constitució assenyala el camí per a donar resposta a aquest repte, doncs conté els mandats, tan per fomentar la iniciativa econòmica i empresarial, com per garantir que el creixement resultant redundi en un benestar solidari de tots els ciutadans.

Assenyala la necessitat de desenvolupar al màxim els instruments de suport als més desfavorits i d'alleugeriment als que més sofreixen la crisi. I, no menys important, ens recorda la necessitat de que aquest creixement assumeixi com element fonamental la protecció del medi ambient, convertida avui, a més, en una oportunitat de desenvolupament econòmic.

La Constitució ens recorda també que aquests objectius només poden assolir-se mitjançant l'actuació de totes les institucions de manera coordinada i en cooperació mútua. Mitjançant la integració dels agents socials, aprofitant així tot el potencial de creixement de la nostra societat, i sempre des de la cooperació i la trobada d'espais comuns i lluny de la confrontació i la divisió resultant. Política és, en definitiva, l’art de gestionar l’espai públic que compartim.

El Govern vol reforçar tots aquests elements de consens entorn de les seves iniciatives més recents en la matèria, com són el projecte de Llei d'Economia Sostenible i l'Estratègia d'Economia Sostenible. Ambdós volen actualitzar els objectius econòmics mediambientals i socials per al nostre horitzó a curt i mig termini.

I ambdós volen aconseguir l'acord de tots els que poden aportar el seu esforç al repte de recuperar el creixement pel conjunt d'Espanya, però també per a cadascuna de les seves Comunitats Autònomes. En el nostre cas, per Catalunya.

Vaig acabant. Avui és també un bon moment per retre homenatge a totes aquelles persones que, en defensa del nostre model de convivència, han patit les conseqüències de la barbàrie terrorista. Estarem sempre en deute amb ells i amb les seves famílies, a qui vull expressar el meu afecte i consideració.

     Els vull agrair a tots vostès, i especialment els servidors públics, que sempre tinguin present els valors constitucionals en l’exercici de les seves responsabilitats diàries. És el nostre compromís i el que els ciutadans ens exigeixen. Per la meva part els garanteixo que a la Delegació del Govern ens esforcem perquè sigui així.
     I, des de l’esperit que els he manifestat al principi, voldria acabar amb unes paraules de Francisco Tomás y Valiente, “bajo esa simbiosis de ética, utopía y técnica jurídica que es la Constitución como norma jurídica suprema, aquí y ahora este pueblo puede y quiere convivir en paz”.
     Moltes gràcies.

Va ser un plaer compartir la vostra il·lusió

2009-12-04T07:24:00.001+01:00

S'inaugura el Centre Ocupacional Marquet Molins, al nou barri de Can Bertrand

L'alcalde de Sant Feliu de Llobregat, Juan Antonio Vázquez, acompanyat del delegat del Govern a Catalunya, Joan Rangel, i la resta d'autoritats, va inaugurar ahir a la tarda, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, el nou Centre Ocupacional Marquet Molins, ubicat a l'antiga nau alta de Can Bertrand, que estarà destinat a l'atenció especialitzada i terapèutica de persones amb discapacitat intel·lectual. El centre ha estat finançat amb el Fons Estatal d'Inversió Local, amb una dotació de 1.252.577,6 euros que l'Ajuntament ha destinat a la rehabilitació de la nau per ubicar aquest Centre Ocupacional per a persones amb discapacitat.

Es tracta d'un edifici de tres plantes, situat al carrer Anselm Clavé nº 5-7, que té prop de 1.300 metres quadrats de superfície. La construcció de l'edifici s'ha realitzat tenint en compte les necessitats delsalumnes, i les normatives de seguretat específiques i destaca per la modernitat de les instal·lacions i el bon aprofitament de l'espai. Així, disposa de plaques solars per a l'escalfament de l'aigua, s'ha dotat de sistemes d'alarma, megafonia, circuit tancat de televisió i portes electromagnètiques amb tancament automàtic antiincendis. D'altra banda, les parets presenten rajoles de ceràmica fins a una altura de 1,5 metres que protegeixen l'espai i alhora incorporen colors per facilitar l'orientació i la identificació de les aules als alumnes. Pel que fa a les dependències, el centre compta a part de les aules amb menjador, cuina i sales d'informàtica, audiovisuals i fisioteràpia.

El centre, que té capacitat per a una setantena de persones, serà gestionat per l'Associació Cívica d'Ajuda Mútua (ACAM), una entitat sense ànim de lucre dedicada al servei i a l'assistència a persones amb dependència. Es posarà en marxa a principis de gener i inicialment acollirà al voltant d'una trentena d'alumnes. Les places s'adrecen a majors de 16 anys amb discapacitat intel·lectual, preferentment residents a Sant Feliu. L'equipament oferirà activitats i tallers en horari de 9 a 17 h, amb l' objectiu que les persones amb discapacitats assoleixin el màxim d'autonomia personal i rebin el suport especialitzat necessari per a la seva integració social i laboral. Així, està previst fer tallers de bugaderia, informàtica, audiovisuals i reciclatge de paper.

PENTA, Com passar de la literatura a l'acció

2009-11-20T19:14:00.000+01:00

Tocant de peus a terra i amb un compromís polític seriós, "comença la nova Santa Coloma"

2009-11-19T21:00:00.000+01:00

"El Cafè de la República", l'entrevista 08.10.2009

2009-10-10T13:14:00.000+02:00

Conversa de Joan Barril amb Joan Rangel

La política de proximitat: de la burocràcia a la governança

2009-10-10T12:43:00.000+02:00

"Som catalans, i per tant socialistes catalans; com a catalans socialistes, i com a socialistes, catalans”.

2009-09-20T22:12:00.003+02:00

Aquest divendres, els socialistes del Maresme vàrem celebrar, a Canet de Mar, 30 anys d’ajuntaments democràtics.

Va ser un moment de celebració i d’homenatge als companys i companyes que han contribuït, amb el seu esforç i dedicació, a fer realitat la transformació dels nostres pobles i ciutats, elements bàsics de l’acció política entesa com l’art de gestionar l’espai públic que compartim.

Dins d’aquest procés, va quedar palès que els socialistes hem estat el “pal de paller” del municipalisme català i maresmenc. La concepció que tenim de la política ens ha portat a desenvolupar-la des de la proximitat, escoltant a la gent i obrint els ajuntaments a la participació ciutadana, millorant els serveis públics i innovant en el model de poble i ciutat, adaptant-los a les demandes d’una societat que ha canviat i continua canviant molt ràpidament. En definitiva, hem portat i portem a terme un projecte polític fidel als nostres valors de llibertat, igualtat, solidaritat i justícia social, i impregnat de la nostra naturalesa democràtica, socialista i catalanista.

Precisament per tot això, davant l’actual situació de crisi econòmica que patim, la prioritat dels socialistes és la lluita per sortit d’aquesta crisi que ens ha portat el liberalisme salvatge de la dreta i pal•liar els seus efectes negatius per a persones i empreses. Les mesures han estat explicades abastament des dels ajuntaments on governem, des del Govern de la Generalitat i des del Govern d’Espanya. Ho fem i ho farem malgrat les traves que hi posa aquesta dreta que n’és la causant, més preocupada pels seus interessos partidaris i amb la vista posada únicament en les properes convocatòries electorals i no en la gent que la pateix. Un cop més, els valors marquen diferencies substancials entre uns i altres.

Aquesta prioritat i el nostre genoma democràtic, socialista i catalanista també ens ha de portar a rebutjar de pla l’aventura independentista a la que alguns pretenen llençar el nostre poble.

En primer lloc, per la forma en que ho fan. No es pot implicar una institució bàsica per la democràcia, com és un ajuntament, en assumptes que clarament no son de la seva competència. No s’hi valen excuses de mal pagador, com la de donar participació a la gent. En democràcia, els mecanismes de participació hi són a cabassos i els utilitzem cada cop que s’activen per qui té la capacitat de fer-ho. Totes les opinions hi caben mentre no persegueixin fins il•lícits, amb una sola limitació: respectar les regles del joc i no vulnerar-les a conveniència. Qui dictamina si el comportament de les persones i les institucions s’ajusta a dret només són els Jutges i els Tribunals, no pas les proclames demagògiques dels seus convocants. Almenys, en un Estat social i democràtic de Dret com el nostre.

Aquesta va ser i és l’opinió expressada pels nostres companys na Rosa i en Santi a l’ajuntament d’Arenys de Munt. Fer-ho els ha comportat molts problemes i amenaces. La coherència amb els compromisos politics a voltes no és fàcil. Per això els hem de donar tot el nostre suport i reconeixement, pel seu compromís de treballar pel poble des de la legalitat i en base al nostre projecte socialista i catalanista. Han transmès a la societat aquells valors que s’espera de nosaltres.

També els volem agrair que ens ofereixen un cop més l’oportunitat de manifestar amb contundència que defensar Catalunya és defensar l’Estatut sense reserves, desplegant-ne totes les seves potencialitats.

Per tant, cridem un cop més a tots els partits catalans a que defensin l’Estatut per damunt d’interessos partidaris, com ho fem els socialistes, en lloc de llençar els nostre pobles i ciutats a una aventura independentista que no porta enlloc i ens afebleix com a poble.

En tot cas, no deixa de sorprendre que l’infanteria d’aquesta operació de consultes que s’ha posat en marxa a Arenys de Munt estigui constituïda bàsicament per militants d’organitzacions independentistes radicals que es reclamen d’esquerres.

L’afirmació no és gratuïta. Si apliquem a l’operació el vell aforisme romà “cui prodest” veurem clarament que “CiU prodest”. Una CiU que va intentar fer fracassar l’acord de finançament, que s’ha passat tot l’estiu jugant amb l’Estatut per amortitzar ràpidament l’èxit de l’acord i ara anima els catalans a abraçar la fe independentista per intentar acabar pactant amb el PP els governs de Catalunya i Espanya si això és possible.

És a dir, la dreta catalana, juntament amb l’espanyola, es freguen les mans pels rendiments electorals que esperen obtenir de tot aquest enrenou. Un cop més, la “passió” estratègica d’alguns és aprofitada pel tacticisme de la dreta.

Una dreta que ens insulta de forma grollera, equiparant-nos als feixistes. Les pintades al nostre local d’Arenys de Munt i les declaracions d’un dirigent de CiU, no desautoritzades per Artur Mas ho posen de manifest. Senzillament, com va dir un diputat d’ERC, aquesta bestiesa és insult a la intel•ligència.

Els socialistes som fidels a la nostra tradició i a les resolucions congressuals que defineixen, com he comentat, el nostre genoma polític: Catalunya, democràcia i socialisme. Com a mostra, recordem Manuel Serra i Moret, l’any 1923, en la constitució de la Unió Socialista de Catalunya, afirmava: “Ens ofendré aquell que ens digui nacionalistes catalans. No. Nosaltres no som nacionalistes. Som catalans, i per tant socialistes catalans; com a catalans socialistes, i com a socialistes, catalans”.

En defensa de la Constitució i l'Estatut

2009-09-06T19:57:00.007+02:00

Vista la situació política que estem vivint a casa nostra, el posicionament d’alguns dirigents polítics i l’opinió publicada, crec en la necessitat de reiterar públicament, en tant que demòcrata, catalanista i socialista, el meu ple suport a la Constitució Espanyola i a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

Com a demòcrata i socialista, perquè defenso sense reserves un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. Però les normes no garanteixen la convivència, la cohesió social i el progrés per si soles. Cal conrear els valors que informen el sistema i transmetre des de totes les instàncies democràtiques aquests valors a la societat. Per aquest motiu, m’entristeix veure com alguns responsables polítics, moguts només per interessos partidaris i purament tacticistes els posen en crisi a conveniència. Fent-ho, ataquen les arrels del sistema i aconsegueixen l’allunyament dels ciutadans de la política.

També defenso la Constitució com a catalanista, perquè ha donat pas a la descentralització del poder polític i al desenvolupament de les nostres Institucions d’autogovern, com mai havia estat possible. La seva defensa em legitima per reclamar-ne la seva reforma, a través dels mecanismes que en ella s’hi contemplen, per convertir Espanya en un Estat plenament Federal. Finalment, afirmo la plena constitucionalitat de l’Estatut, sense necessitat de desacreditar cap Institució, perquè el paper dels socialistes en la seva tramitació i aprovació és la garantia de que tots els seus preceptes tenen una interpretació clarament constitucional.

Defensar la Constitució i l’Estatut implica defensar íntegrament l’Estat social i democràtic de Dret. Les regles del joc democràtic ens vinculen plenament a persones i Institucions. No s’hi val jugar al seu compliment o incompliment per motius d’oportunitat o interès partidari. No s’hi val a fer-ne una interpretació capciosa i a benefici propi.

En aquest punt em refereixo a tot l’enrenou que s’ha produït a ran d’una decisió errònia de l’Ajuntament d’Arenys de Munt. Errònia jurídicament doncs, tal com afirma el Jutjat Contenciós Administratiu 14 de Barcelona, s’ha extralimitat clarament en les seves competències, com també errònia políticament perquè ha assumit com govern municipal una iniciativa partidària que res te a veure amb les atribucions municipals, tal com recordava la portaveu del grup del PSC, tot argumentant el vot en contra d’aquesta decisió.

No deixa de sorprendre l’allau de crítiques que alguns polítics han formulat a l’actuació judicial o a la de l’Administració de l’Estat, que s’han limitat a jugar el rol que la democràcia els assigna. Crítiques pròpies de qui pretén fer un ús capciós de l’Estat de Dret, no acceptant amb totes les conseqüències i sense reserves les regles del joc democràtic. Crítiques i condemnes que, tot i afirmar que son persones de “seny”, no han formulat als autors de l’agressió soferta pel PSC d’Arenys de Munt. El seu silenci els denuncia.

Hem sortit al carrer per reivindicar la política

2009-07-18T14:03:00.003+02:00

Els socialistes de tot Catalunya en general, i els de Caldes d'Estrac en particular, avui hem sortit al carrer.

En un ambient festiu i d'alegria, hem plantat la nostra carpa al bell mig del poble, per explicar que estem governant, i ho fem amb fets contundents. Estem treballant seriosament per millorar el benestar dels nostres conciutadans, per tenir un país més competitiu, i per fer front a la crisi i sortir-ne més enfortits.

Volem explicar les polítiques que es porten a terme des dels governs d'Espanya, Catalunya i des dels ajuntaments on governem, en una visió federal, de suma d'esforços, que és el que entén i aplaudeix la gent, almenys, la nostra gent.

Ho fem un cop assolit l'Acord de Finançament amb èxit. Un èxit que només cal atribuir a aquells que han treballat sense defalliment per assolir els objectius fixats: Que fos estatutari des del primer dia, just, de caire federal i que permet a Catalunya cobrir les seves necessitats de despesa

Un Acord que ha representat estat un èxit de la política front dels que neguen la política, fins i tot des de les institucions polítiques. Un èxit dels que defensem la política com l'art de governar l'espai públic que compartim, front dels que defensen només els seus interessos personals i de partit.

Èxit que ajuda, en definitiva, a impulsar amb més força el model de convivència que considerem necessari per garantir el bon govern, la convivència i el progrés de Catalunya i Espanya: el federalisme. Una Espanya federal, on Catalunya esdevé una peça estratègica.

S’han acabat els temps en què CiU decidia el que era bo o dolent per a Catalunya

2009-07-17T21:39:00.003+02:00

El primer Secretari del PSC i President de la Generalitat, José Montilla, ha volgut deixat clar avui que “s’han acabat els temps en què CiU decidia el que era bo o dolent per a Catalunya” i ha afegit que “el poc recolzament social que ha rebut el seu NO a l’acord de finançament, n’és la demostració més evident”.

A més, Montilla ha volgut transmetre avui el convenciment que l’acord de finançament “suposa un punt d’inflexió pel futur del país i que els socialistes tenim l’obligació de gestionar aquest futur, perquè ja hem demostrat que ningú no ens pot donar lliçons de com es defensa el país i els seu interessos”.

José Montilla ha fet aquestes declaracions a la reunió interparlamentària del PSC, on també ha recordat que “encara és l’hora que se senti una sola paraula de boca dels dirigents de Convergència i Unió per defensar Catalunya dels atacs que estan tornant a sortir de la dreta política i mediàtica” i ha criticat que “no deixa de ser contradictori que el partit que diu que tot ho fa en clau de país, no pronunciï ni una paraula per defensar-lo dels atacs dels que un dia van ser i poden tornar a ser els seus aliats”. D’altra banda, Montilla ha tornat a demanar CiU que “se sumi a aquest acord que també s’hauria de fer seu i que reconeguin que és bo”, a més de què “defensin el valor i la validesa de l’acord”.

Tanmateix, el líder socialista ha explicat com l’acord de finançament “suposa un èxit de l’Estatut i de la capacitat negociadora del govern d’Entesa, actuant de forma coordinada, i resistint els intents d’uns i altres de posar els interessos de partit per davant del benefici col·lectiu” i, d’igual manera, un “èxit de la societat catalana perquè ha demostrat el seu suport en els moments decisius, ja que quan ha calgut demostrar davant el govern d’Espanya que el que estàvem demanant era necessari i era de justícia”, ha sentenciat Montilla.

Per últim, el primer secretari dels socialistes catalans ha afirmat que “amb dues legislatures de governs d’esquerres s’ha avançat més en l’autogovern de Catalunya que en dues dècades de Governs de Convergència i Unió”; “perquè qui va impulsar el nou Estatut va ser un govern d’Esquerres de la mateixa manera que qui ha impulsat i aconseguit l’acord de finançament ha estat un govern d’Esquerres”, ha conclòs Montilla.

Un país millor comunicat i més competitiu

2009-07-17T21:23:00.004+02:00

Les connexions per carretera del Camp de Tarragona han fet un pas endavant, amb l'entrada en funcionament, aquest dijous, d'un nou tram de l'autovia A-7, coneguda com a del Mediterrani. Es tracta dels nou quilòmetres que hi ha entre Mont-roig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant, una zona que registra un alt volum de trànsit, especialment a l'estiu. Entre els més beneficiats, la urbanització Miami Platja de Mont-roig del Camp, partida en dos per la N-340 i que suportava un alt volum de trànsit.

Viatjar entre Tarragona i l'Hospitalet per carretera i sense pagar és des d'aquest dijous molt més ràpid, gràcies al nou tram de l'autovia A-7 que ha entrat en funcionament. Es tracta de nou quilòmetres que han costat 45 milions d'euros. Amb dos carrils per sentit, té un traçat que transcorre més per l'interior que la N-340. Tant el delegat del govern central a Catalunya, Joan Rangel, com els alcaldes de Mont-roig del Camp i l'Hospitalet de l'Infant han remarcat que "la posada en funcionament d'aquest nou tram d'autovia millorarà notablement l'entorn dels dos municipis".

De fet, aquesta zona del Baix Camp registra un alt volum de trànsit tot l'any, ja que és un dels eixos que connecta amb València. A més, els vehicles que hi passen s'incrementen durant l'estiu, a causa dels turistes que visiten la zona i també dels que hi van a la platja.

Enllaç al video de Lamalla.cat, d'on he extret la crònica anterior

A la mar, màxima seguretat

2009-07-08T22:11:00.001+02:00

Avui hem presentat, com cada any, la campanya de prevenció per a la nàutica d'esbarjo. En aquesta ocasió, també s'ha donat a conèixer la incorporació de dues noves unitats a Salvament Marítim: L'embarcació "Salvamar Mintaka" i l'helicòpter "Helimer". Ambdues unitats tenen les millors prestacions per atendre les emergències que es puguin donar a la nostra mar. Les seves característiques les podeu conèixer si visiteu la pàgina web de Salvament Marítim. En qualsevol cas, la incorporació de les referides unitats, confirmen l'aposta per garantir la seguretat de les persones a la mar i la preservació del medi que porta a terme el Govern d'Espanya des del 2004.
També s'evidencia la cura en la prevenció d'accidents en la nàutica d'esbarjo, vinculada al sector turístic, que representa el 12 per cent del nostre PIB.
A les costes catalanes, Salvament Marírim, del Ministeri de Foment, porta a terme un 25 per cent de les seves actuacions en tot el litoral d'Espanya.

Ha mort Vicenç Ferrer

2009-06-19T20:52:00.005+02:00

Varem tenir el gran honor de tenir-te a casa en més d'una ocasió. En una de les sobretaules inoblidables, ens vares exposar el sentit de la vida, amb paraules senzilles i entenedores. Ho repeteixes al vídeo que he trobat al web de la Fundació:

"sense una acció bona, el món estaria buit i no tindria sentit, perquè l'acció bona és un compendi de tot, de l'esperit, del cor, de l'home... tot està concentrat en aquell instant en el qual fas una cosa bona. L'acció bona resumeix el que l'home ha de fer en aquest món."

No oblidarem mai el teu mestratge, amic Vicenç. No t'oblidarem mai.

Accés a l'àlbum fotogràfic

2009-06-17T20:48:00.004+02:00

De l'aeroport i de l'acció de govern vaig parlar ahir al vespre a 59 segons de la 2 de TVE.

Aquí teniu l'enllaç

Ahir va ser un gran dia

2009-06-17T19:29:00.003+02:00

Els que entenem la política com la gestió de l’espai públic que compartim, al servei de l’interés general, no podem fer altra cosa que sentir una gran satisfacció per la inauguració d'una magnífica instal·lació com la T1 de l'aeroport de Barcelona-El Prat.

La seva gestació ha estat llarga, com tots els grans projectes d'infraestructures. Durant els 5 anys que ha durat la seva construcció, l'he pogut seguir de prop i he tingut el plaer de participar directament en moltes gestions i decisions polítiques que han portat a fer realitat aquesta joia aeroportuària. Com diu el que la va concebre, una petita ciutat, lluminosa, racional i eficient, que esdevé una icona i la nova porta de Barcelona i Catalunya al món global.

Estic content com ciutadà de Catalunya, com responsable polític del partit que lidera la proposta de modernització d'aquest país, i com alt càrrec del govern que l'ha fet possible.

i avui també

Però avui, qui estava al peu del canó, des de la matinada i amb poques hores de descans, era Fernando Echegaray i el seu equip. Al seu costat, Javier Marín, director d'aeroports d'AENA i gran expert en gestió aeroportuària. Són un grup de magnífics professionals. Ells han estat la peça clau per arribar fins aquí amb totes les garanties. Avui han fet realitat un inici de singladura sense ensurts. Ells són la gran tripulació que ha fet enlairar la T1, majestuosament, fins el més alt del nostre cel mediterrani, un cel lluminós com la terminal que a tots ens enamora.

Felicitats Fernando, Javier, Glòria i tots i totes els que ho feu possible cada dia!!!

Una trobada necessària

2009-06-05T17:09:00.004+02:00

El president del Govern posa de manifest la seva confiança en els ajuntaments, i comenta amb ells les característiques d'un nou Pla de caràcter federal.

L'Ajuntament de Barcelona va ser el marc de la trobada amb 20 alcaldes i alcaldesses, dels 23 municipis catalans de més de 50.000 mil habitants.

En el decurs de la mateixa, es va fer una valoració molt positiva del FEIL 2009, tant per la forma en que s'ha gestionat, com pels objectius assolits.

En la forma, per l'agilitat de l'administració electrònica, que ha permès iniciar l'execució dels projectes en molt poc temps i sense moure un paper.

En quan als objectius, ja s'ha assolit el de generació d'ocupació, com he comentat en una entrada al blog.

La millora evident de l'espai públic urbà i dels serveis i equipaments municipals la podran apreciar els ciutadans en el decurs dels propers mesos.

El proper pla, pel qual el president va demanar el parer dels representants municipals, ha d'esdevenir l'aportació del món local a l'esforç col·lectiu d'impulsar un nou model de creixement al nostre pais, en el que la incorporació de coneixement a l'economia, l'eficiència energètica i l'atenció a les persones en són els eixos estratègics.

Les aportacions d'ahir dels alcaldes i les alcaldesses, així com les seves actuacions presents i futures són una clara mostra de la suma d'esforços entre les diverses administracions per fer front a la crisi i potenciar la recuperació econòmica. Serà un nou Pla clarament federal.

Era una reunió necessària i, pel que va dir el president, no serà la darrera que porti a terme a Catalunya, doncs té la intenció de venir molt més sovint.

Video-diari de campanya del PSC: dia 15

2009-06-05T16:55:00.002+02:00

Avui, últim dia de la campanya electoral, Maria Badia es despedeix d'aquest vídeo-diari que l'ha seguit durant els darrers quinze dies després d'oferir una entrevista a TV3

"Ja estem en el darrer dia de campanya. Aquest matí he fet una entrevista a TV3 i després visitaré el comitè d’empresa de la SEAT a Martorell. A la tarda, tanquem la campanya a Mataró.
Aquest últim dia de campanya em vull acomiadar de la gent que ha seguit la campanya i també aquests vídeos per encoratjar-los a anar a votar aquest diumenge i votar pels socialistes.
Us convido aquest parell de dies a pensar només en Europa, com a ciutadans europeus. Així, tenim dues opcions: apostar per una Europa de progrés, una Europa que pensi en les persones o una Europa conservadora i egoista basada en polítiques neoliberals i de mercat.
A partir del 7 de juny tornarem a impulsar l’Europa social. Molta sort a tots per aquest diumenge! A votar! "

Video-diari de campanya del PSC: dia 14

2009-06-04T22:39:00.002+02:00

Reflexions de Maria Badia abans del miting amb Montilla i Zapatero

"Queden només dos dies de campanya! Aquest matí he anat a la COM a fer una entrevista en la que m’han preguntat sobre la participació del president Zapatero en el míting central que farem aquesta tarda al Poliesportiu de la Mar Bella. Abans, però, el president espanyol es reunirà amb alcaldes i alcaldesses per parlar sobre les mesures del Govern espanyol per lluitar contra la crisi. Unes mesures que ja han donat resultats: 50.000 nous llocs de treball a Catalunya i més de 130.000a tot l’estat espanyol. Molts partits han fet servir la visita de forma electoralista, però Zapatero ha actuat correctament. Cal pensar menys en la campanya electoral i més en el país.
Us espero aquesta tarda a l’acte central a la Mar Bella que espero que sigui un clam socialista i un clam de futur!"

Video-diari de campanya del PSC: dia 13

2009-06-03T23:23:00.003+02:00

Discrepància amb les declaracions de Tremosa sobre el PP

La Maria Badia ens comenta: "Ahir al matí vaig visitar l’IES XXV Olimpíada i em vaig quedar meravellada de les iniciatives de la nostra societat. Allà, vaig presenciar un grup de joves que participen en un programa anomenat “Connectats”. Es tracta d’una mena de sèrie de televisió que la porten a terme gent principalment provinguda de Centreamèrica i Amèrica del Sud, i també nois i noies amb problemes d’integració o d’escolarització que vénen de diferents països. Així, vàrem intercanviar punts de vista sobre el projecte, però també sobre Europa i el tractament de la immigració.

Per cert, un breu apunt. Ahir llegia unes declaracions del candidat de CiU al Parlament Europeu en les que afirmava que Catalunya va bé quan a Espanya governa el PP. Finalment ho ha reconegut de forma clara i transparent. Ja m’ho temia, no m’ha sorprès…però serveix per aclarir dubtes."

Video-diari de campanya del PSC: dia 12

2009-06-02T22:01:00.002+02:00

Per una Europa integradora, compromesa amb els valors de la pau, la justícia social i la cultura

Enllaç al Manifest del PSC

Video-diari de campanya del PSC: dia 11

2009-06-01T12:55:00.003+02:00

Maria Badia avui viatja cap a Granollers a parlar de medi ambient i del compromís dels socialistes en la lluita contra el canvi climàtic. Afirma que "l’actual crisi econòmica no és una excusa per a incomplir els nostres compromisos en relació al canvi climàtic, sinó que aquesta ha de ser una oportunitat també per a construir un nou model econòmic i social més sostenible en tots els sentits -que contribueixi a la lluita contra el canvi climàtic, que inverteixi en les persones i en la seva formació, que permeti la conciliació de la vida personal i professional, etc.-, que faci de les energies renovables un sector de futur –en particular, les eòliques, molt importants a Catalunya-. En definitiva, volem impulsar un nou model energètic que combini la lluita contra el canvi climàtic i també una reactivació de l’economia, de l’economia que anomenem verda."

Enllaç : http://www.youtube.com/watch?v=2mgSAekSFAM

Video-diari de campanya del PSC: dia 10

2009-05-31T18:23:00.002+02:00

Acte a Lleida: propostes d'agricultura sostenible i medi ambient

Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=oRfxkV-ncvQ

A Catalunya, el FEIL ha superat abastament la xifra d'ocupació prevista

2009-05-30T18:41:00.006+02:00

A hores d'ara ja són més de 50.000 el llocs de treball generats per les diverses obres municipals i tot just arribem al 75 per cent del volum total d'obra iniciada.

El balanç del debat dels candidats i la candidata

2009-05-30T17:50:00.000+02:00

2009-05-29T20:30:00.000+02:00

2009-05-28T20:46:00.000+02:00

2009-05-27T20:19:00.000+02:00

2009-05-26T22:04:00.000+02:00

2009-05-25T22:03:00.000+02:00

2009-05-24T23:01:00.000+02:00

2009-05-23T18:00:00.000+02:00

Primer dia de campanya

2009-05-22T17:58:00.000+02:00

Eleccions al Parlament Europeu 2009

2009-05-21T22:48:00.001+02:00

Ha mort Mario Benedetti

2009-05-18T22:20:00.000+02:00

Victòria del Partit del Congrés a les eleccions de la Índia

2009-05-18T14:58:00.001+02:00

Enllaç a la web electoral

Vicenç torna a casa

2009-04-30T22:45:00.001+02:00

Missatge d'Anna Ferrer

Mis queridos amigos,

Ha llegado el momento de trasladar a nuestro querido Vicente a casa para continuar el proceso de rehabilitación. A pesar de ello, aún no podemos decir que ya está fuera de peligro porque Vicente tiene 89 años, ha tenido una embolia severa y es un paciente con enfermedad cardíaca crónica. Pero como todos sabéis Vicente es una persona muy especial, posee una enorme fe en Dios y una tremenda voluntad de vivir porque él cree que aún le queda trabajo por hacer aquí entre nosotros.

El sábado 25 de abril le dan el alta hospitalaria, así que este domingo estaremos de nuevo en Anantapur para seguir cuidando a Vicente con todo nuestro cariño.

Cada día le ponemos su música favorita. Además mi hija pequeña Yamuna encuadernó vuestros maravillosos mensajes de apoyo y cada tarde Cristina se sienta al lado de la cama de Vicente y le lee algunos fragmentos. Lo cierto es que tanto vuestros mensajes como los que nos llegan desde la India transmiten una misma idea muy claramente: “Vicente Ferrer, tu vida y tu trabajo han hecho de este mundo en el que vivimos un lugar mejor; tú has inspirado y transformado la vida de miles de personas”.

Vicente continúa manteniendo estables las constantes vitales. Duerme mucho y cuando está despierto responde, y en determinadas situaciones demuestra gran cariño con sus expresiones faciales, como cuando vio a su hija mayor y a su nieta de Australia. Además de responder con movimientos de la cabeza, desde hace un par de días intenta decir algunas palabras, pero todavía es pronto para que pueda hablar.

Todos nosotros en la Fundación de España e India seguimos trabajando incluso con mayor motivación, sabiendo que ésto y sólo ésto es lo que Vicente espera de nosotros.

A todos vosotros muchas gracias y un afectuoso abrazo.

Anna Ferrer

La tuneladora "Montcada" comença a perforar

2009-04-30T22:12:00.003+02:00

L'excavació mecanitzada s'ha iniciat en el pou d'atac, situat en el sector de Font Freda.

César Arrizabalaga estava content. És conscient de la gran importància que tenen per Montcada les obres que s'estan portant a terme.

De fet, es comença a posar remei a l'esquarterament de la ciutat a causa de les grans infraestructures que la creuen per totes bandes.

Vies ferroviàries i carreteres de tot ordre passen pel congost on està ubicat el municipi. Algunes d'elles ni tan sols són accessibles directament pels habitants de Montcada.

Ara, les noves infraestructures es fan soterrades i, de mica en mica, aniran desapareixent les barreres i s'aniran cosint les ferides.

És una gran oportunitat i César n'és molt conscient. La seva satisfacció la compartim tots aquells que entenem perfectament el seu esforç i la de tot un poble.

Felicitats, amic!

Caldes, 30 anys després

2009-04-19T06:30:00.011+02:00

El 19 d’abril del 1979 el poble de Caldes em va honorar posant-me al capdavant del govern municipal.

Com altres companys i companyes de candidatura, jo era molt jove. Suplíem la falta d’experiència en la gestió municipal –impossible en aquells moments de naixement de la democràcia- amb una enorme il·lusió i ganes d’aportar les nostres millors energies per treballar pel poble.

Però tan important com això, eren els nostres valors. Uns valors forjats en la lluita contra la dictadura i assumits també per l’aprenentatge de la història de les idees polítiques. La llibertat, la igualtat, la solidaritat, servir l’interès general, la honestedat, l’esforç o el treball per la cohesió social eren alguns dels motors que ens movien en la nostra tasca política.

Aquest era el nostre bagatge al començament d’una apassionant singladura que ha durat molts anys.

El Caldes d’avui és molt diferent d’aquell de finals dels 70. Les infraestructures, els equipaments i els serveis municipals en són molts més i molt millors. Només cal fer un tomb pel poble i comparar amb el que era el Caldes d’aleshores. La població també s’ha incrementat notablement, i té altres necessitats, fruit del canvi social que hem viscut i estem vivint.

Per tant, la feina feta és indubtable i evident. La ciutadania ho ha valorat positivament en reiterades ocasions.

Trenta anys després, vull agrair els ciutadans i ciutadanes de Caldes tot el que m’han donat. En primer lloc, la seva reiterada confiança per liderar el canvi al llarg de 25 anys, que va desembocar en un model de poble que portava un lema prou explícit: Termalisme i cultura vora al mar, amb vaixells insígnia com la Fundació Palau o els nostres balnearis.

L’acció de govern també m’ha ofert la possibilitat d’aprendre molt de tothom amb qui m’he relacionat. Un aprenentatge que he dedicat a millorar la meva tasca com a servidor públic, i que avui porto a terme des d’altres responsabilitats polítiques.

L’essència: els valors

Fa dos anys, el poble va decidir un canvi de govern. L’alternança política és l’essència de la democràcia. Per tant, res a dir amb el fet de que, 28 anys després de les primeres eleccions democràtiques, per primera vegada la llista guanyadora sigui d’un partit de dretes.

Tampoc em vull referir als fets concrets de l’acció de govern, doncs avui ja no em pertoca a mi fer aquesta tasca. La fan, amb encert, altres companys i companyes al poble.

El que em preocupa en aquests moments són els valors. Com actor de la política que sóc, i que entén aquesta com l’art de gestionar l’espai públic que compartim, i que la política ha d’estar sempre al servei de l’interès general, els valors són essencials.

Valors com els que m’he referit al començament són els que donen ànima al que fem, i faciliten que la societat estigui cohesionada i millori.

Malauradament, l’actual govern municipal ha posat en crisi els valors que han guiat la tasca municipal durant tants anys, i això és molt greu. Millor dit, observo un govern que està mancat dels valors més elementals per construir aquest espai públic que compartim. Per fer política de la bona. S’està perdent tot el que s’ha guanyat al llarg de tants anys, amb l’esforç de molta gent. És a dir, tenim un mal govern.

En qualsevol cas, com he escoltat dir en alguna ocasió a Felipe González, la democràcia no garanteix el bon govern però, cada quatre anys, ofereix als ciutadans i ciutadanes la possibilitat de fer fora el mal govern.

Moltes gràcies a tots i a totes i, com sempre, Visca Caldes!

BARCELONA NEGRA

2009-04-18T12:12:00.004+02:00

La cara fosca de la ciutat

Gràcies a la iniciativa del cap de premsa de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya, l’Inspector Rafael Jiménez, els periodistes Santiago Tarín, Andreu Martín, Jordi Corachán, Enrique Figueredo, Carlos Quílez, Albert Gimeno, Neus Sala, Maika Navarro i Carol Espona ens expliquen les històries dels crims més impactants comesos a la ciutat durant els darrers anys.

Son històries que varen commoure tot el país i en les que la realitat supera la ficció.

El llibre és un homenatge a la tasca del Cos Nacional de Policia i la ciutat de Barcelona. Però sobretot és un plaer pel lector de novel·la negra. En definitiva, una lectura imprescindible per conèixer la cara fosca de Barcelona.

Cal destacar que els autors donen els beneficis del llibre al Casal del Infants del Raval.

Índia: Eleccions Generals 2009

2009-04-12T13:32:00.004+02:00

La democràcia més gran del món crida a les urnes 714 milions de persones

Entre els propers dies 16 d'abril i 13 de maig, 714 milions de ciutadans i ciutadanes estan cridats a votar en les properes Eleccions Generals, en més de 800.000 col·legis electorals. La població total de l'Índia és de 1.160 milions de persones.

Unes eleccions que se celebraran en un marc de crisi econòmica global i amb la previsió d'un govern de coalició. Als grans partits, com el Congrés i el BJP, s'hi sumen comunistes i partits de diversos Estats, que poden decantar la balança cap a un o altre costat.

Índia, és un clar exemple de gestió de la diversitat i el conflicte. Aquest és un dels seus grans actius, que juntament amb un enorme capital intel·lectual i una societat civil molt dinàmica, l'han d'impulsar a fer front als grans reptes que té al davant. Des del meu punt de vista, el més important és que el gran creixement econòmic que ha observat al llarg dels darrers anys serveixi per acabar progressivament amb la gran desigualtat entre els seus habitats: mentre 256 milions de persones viuen bé o molt bé, 835 milions viuen amb menys de 2 euros al dia.

Ja fa molts anys que Índia disposa d'una informació molt bona a través de la pàgina web de la Election Comission of India

Rodríguez Zapatero inaugura el II Fòrum de l’Aliança de Civilitzacions

2009-04-06T21:29:00.007+02:00

El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, ha dit que aquesta Organització comença a ser la "casa comuna de la tolerància i el respecte", una casa comuna que "no serveix par a satisfer ambicions polítiques, sinó de convivència".

En el seu discurs, Rodríguez Zapatero ha subratllat que aquesta Aliança es va fonamentar en el millor valor, el que va donar lloc a la constitució de les Nacions Unides: la idea de la pau, que és "la mes alta que els éssers humans poden impulsar".

L’Aliança treballa par a estendre’s i donar a conèixer llurs iniciatives i programes destinats als joves, als mitjans de comunicació i per prevenir conflictes.

En ella "hi caben totes les formes d’entendre la vida, totes les religions que respectin les altres religions i totes les cultures que defensin els drets humans", va subratllar Rodríguez Zapatero.

No és una Organizació par a "satisfer ambiciones polítiques, sinó de convivència", va afegir.