Tanquem carpeta. Nova singladura

Avui he tancat definitivament una carpeta del meu itinerari vital.

En ella hi guardo un munt d’experiències, moltes coses apreses, molts amics, alguns enemics, grans alegries i també algunes tristors i moments durs. No en va recull prop de 40 anys viscuts molt intensament.

En fer el balanç inevitable en moments com aquest, he de confessar que estic tranquil i, per que negar-ho, satisfet.

L’escola municipal em va ensenyar que la política són valors, és projecte que valida la ciutadania amb el seu vot i, sobretot, és acció. Amb l’acció transformadora és quan la política agafa tot el seu sentit. Si compleixes amb la paraula donada, la ciutadania t’atorga la confiança. En cas contrari, et castiguen.

 Jo vaig tenir l’honor d’obtenir aquesta confiança les 7 vegades que vaig encapçalar la candidatura de les municipals al meu poble. La primera vegada, tot i la meva joventut i la dels meus companys i companyes, devien valorar que almenys les idees les teníem clares. No vàrem decebre i ens varen continuar votant fins que, el 2004 vaig deixar l’ajuntament per assumir la tasca de Delegat del Govern.

Aquells vint-i-cinc anys Caldes es va transformar totalment, orientant el seu futur posant en valor el seu paisatge, el termalisme, la gastronomia i la cultura vora la mar.

També la perllongada presència a la Diputació em va donar l’ocasió de participar activament, i des d’un lloc rellevant, en la seva profunda transformació, que partint d’una Institució decimonònica va esdevenir una administració moderna, capaç de desenvolupar amb èxit el concepte de xarxa de municipis.

El canvi d’escala, al passar a la Delegació del Govern a Catalunya, no em va fer oblidar la concepció de la política com la he descrit. En aquest sentit, millorar el funcionament dels serveis que en depenien i posar-los al servei de la ciutadania va continuar guiant les meves decisions.

Finalment, l’experiència al Congrés dels Diputats, en un altre dels meus inicis en una Institució diferent, em va donar l’ocasió d’entendre com portar a terme la tasca política des del debat i la proposta de l’alternativa en assumptes fonamentals per a la vida de les persones. El bagatge municipalista també hi jugà un paper determinant.

En tots aquest llocs he après molt. Un aprenentatge per desenvolupar millor la meva funció pública. També he fet moltes amistats. Moltes d’elles es mantenen en el temps i es mantindran en el futur. Crec que les relacions personals són el més important del que et queda del teu pas pels diversos llocs on has desenvolupat la teva funció pública.

En paral·lel, he assumit responsabilitats orgàniques, a l’agrupació local, a la Federació del Maresme i a l’Executiva del Partit. El XIII Congrés ha significat el punt i final de la política viscuda des de la primera línia.

Ha estat un honor aportar el meu granet de sorra al projecte polític del socialisme català i al seu instrument, el PSC.

Son temps difícils. La crisi està colpejant dur a la majoria de la ciutadania, i la política democràtica no acaba de resoldre els problemes que afecten la gent.

Manca confiança en els partits, no solament pels incompliments, sinó també pels casos de corrupció que empastifen la tasca de tants i tantes que fan honestament la seva feina, sense que els il·luminin els focus mediàtics.

En aquest context, no voldria que la meva jubilació política impliqués desentendre’m de la tasca que continuaran fent els meus companys i companyes.

La “gent gran”, tot i que sembla que a alguns els fem nosa, no som andròmines, tenim experiència i podem ajudar, ni que sigui només donant la nostra modesta opinió. Però la iniciativa no depèn de nosaltres.

Ha estat un plaer i, a disposar. Salut!