dimarts, 15 de novembre de 2016

Socialistes i federalistes, més que mai.

Confesso que hi ha actituds que no deixen de sorprendre’m, però no em rendeixo. Caldrà continuar fent pedagogia, tot i que a vegades crec que la capacitat d’entendre d’alguns està directament relacionada amb la seva voluntat de fer-ho.

Hem dit fins a la sacietat que els socialistes catalans del PSC som federalistes. La nostra afirmació es fonamenta en la visió que tenim de la política, on el pacte i la confiança mútua hi juguen un rol important, i també perquè entenem que és el model polític i territorial que més s’ajusta a la nostra visió d’una Espanya diversa i plural: per viure units en la diversitat.

Ara bé, no confonguem unitat amb uniformitat, cosa que fan constantment els nacionalistes espanyols.

Si em permeteu, podem fer un símil informàtic: els nacionalistes optarien pel model de la etapa inicial de la mecanització de processos, en la que el “host” central era on residia la intel·ligència i enviava les ordres als perifèrics, que es limitaven a executar les tasques ordenades pel primer.

Els federalistes tenim com a model la xarxa. En ella la intel·ligència i la capacitat de decisió està distribuïda pels diversos nodes, la qual cosa no impedeix que la cooperació entre tots ells ofereixi un rendiment molt superior al de la suma aritmètica de cadascun d’ells. Ara bé, per a l’èxit del model, cal que hi hagi lleialtat en tots els sentits: la lleialtat federal.

És el que ha mancat sistemàticament en la praxi i la cultura política de les nostres Institucions d’ençà l’aprovació de l’actual Constitució. Tot i que el model portava a la descentralització, la saba que alimentava les decisions polítiques era profundament centralista. Per això, no només cal la reforma de la Constitució, completant-la i adaptant-la a un model federal sense complexos, sinó que, tant o més important, és canviar la cultura política dels diversos actors, perquè l'operació esdevingui un èxit.

Per aquest motiu, em preocupa enormement la situació actual de conflicte entre el PSC i el  PSOE, perquè ambdós partits estan cridats a jugar un rol estratègic en el procés de canvi que considero absolutament necessari. En aquest sentit, la forma en com es resolgui el conflicte tindrà un impacte que pot anar molt més enllà de la simple relació entre ambdues organitzacions.

Que els socialistes catalans definim Catalunya com a nació –ho hem fet sempre- no només respon a la nostra visió d’una Espanya diversa, sinó també perquè tenim molt clar que a cada nació no li correspon necessàriament un Estat. Per tant, pors en aquest sentit, cap ni una. No tenim res a veure amb els nacionalistes i independentistes catalans. I menys en aquests moments, en ple segle XXI, el de la globalització asimètrica i el domini dels “mercats” sobre la política, en el que la idea i la funcionalitat de l’Estat-nació estan obsolets.


Ben al contrari, ens calen nous instruments supranacionals  i supraestatals, ens cal més federalisme per poder abordar polítiques que ens permetin combatre la desigualtat, i garantir la llibertat real i la fraternitat, que son els nostres ideals republicans i també internacionalistes. En definitiva, perquè la política torni a governar l’economia.