dimarts, 15 de novembre de 2016

Socialistes i federalistes, més que mai.

Confesso que hi ha actituds que no deixen de sorprendre’m, però no em rendeixo. Caldrà continuar fent pedagogia, tot i que a vegades crec que la capacitat d’entendre d’alguns està directament relacionada amb la seva voluntat de fer-ho.

Hem dit fins a la sacietat que els socialistes catalans del PSC som federalistes. La nostra afirmació es fonamenta en la visió que tenim de la política, on el pacte i la confiança mútua hi juguen un rol important, i també perquè entenem que és el model polític i territorial que més s’ajusta a la nostra visió d’una Espanya diversa i plural: per viure units en la diversitat.

Ara bé, no confonguem unitat amb uniformitat, cosa que fan constantment els nacionalistes espanyols.

Si em permeteu, podem fer un símil informàtic: els nacionalistes optarien pel model de la etapa inicial de la mecanització de processos, en la que el “host” central era on residia la intel·ligència i enviava les ordres als perifèrics, que es limitaven a executar les tasques ordenades pel primer.

Els federalistes tenim com a model la xarxa. En ella la intel·ligència i la capacitat de decisió està distribuïda pels diversos nodes, la qual cosa no impedeix que la cooperació entre tots ells ofereixi un rendiment molt superior al de la suma aritmètica de cadascun d’ells. Ara bé, per a l’èxit del model, cal que hi hagi lleialtat en tots els sentits: la lleialtat federal.

És el que ha mancat sistemàticament en la praxi i la cultura política de les nostres Institucions d’ençà l’aprovació de l’actual Constitució. Tot i que el model portava a la descentralització, la saba que alimentava les decisions polítiques era profundament centralista. Per això, no només cal la reforma de la Constitució, completant-la i adaptant-la a un model federal sense complexos, sinó que, tant o més important, és canviar la cultura política dels diversos actors, perquè l'operació esdevingui un èxit.

Per aquest motiu, em preocupa enormement la situació actual de conflicte entre el PSC i el  PSOE, perquè ambdós partits estan cridats a jugar un rol estratègic en el procés de canvi que considero absolutament necessari. En aquest sentit, la forma en com es resolgui el conflicte tindrà un impacte que pot anar molt més enllà de la simple relació entre ambdues organitzacions.

Que els socialistes catalans definim Catalunya com a nació –ho hem fet sempre- no només respon a la nostra visió d’una Espanya diversa, sinó també perquè tenim molt clar que a cada nació no li correspon necessàriament un Estat. Per tant, pors en aquest sentit, cap ni una. No tenim res a veure amb els nacionalistes i independentistes catalans. I menys en aquests moments, en ple segle XXI, el de la globalització asimètrica i el domini dels “mercats” sobre la política, en el que la idea i la funcionalitat de l’Estat-nació estan obsolets.


Ben al contrari, ens calen nous instruments supranacionals  i supraestatals, ens cal més federalisme per poder abordar polítiques que ens permetin combatre la desigualtat, i garantir la llibertat real i la fraternitat, que son els nostres ideals republicans i també internacionalistes. En definitiva, perquè la política torni a governar l’economia.

diumenge, 6 de novembre de 2016

Tanquem carpeta. Nova singladura

Avui he tancat definitivament una carpeta del meu itinerari vital.
En ella hi guardo un munt d’experiències, moltes coses apreses, molts amics, alguns enemics, grans alegries i també algunes tristors i moments durs. No en va recull prop de 40 anys viscuts molt intensament.

En fer el balanç inevitable en moments com aquest, he de confessar que estic tranquil i, per que negar-ho, satisfet.

L’escola municipal em va ensenyar que la política són valors, és projecte que valida la ciutadania amb el seu vot i, sobretot, és acció. Amb l’acció transformadora és quan la política agafa tot el seu sentit. Si compleixes amb la paraula donada, la ciutadania t’atorga la confiança. En cas contrari, et castiguen.

 Jo vaig tenir l’honor d’obtenir aquesta confiança les 7 vegades que vaig encapçalar la candidatura de les municipals al meu poble. La primera vegada, tot i la meva joventut i la dels meus companys i companyes, devien valorar que almenys les idees les teníem clares. No vàrem decebre i ens varen continuar votant fins que, el 2004 vaig deixar l’ajuntament per assumir la tasca de Delegat del Govern.

Aquells vint-i-cinc anys Caldes es va transformar totalment, orientant el seu futur posant en valor el seu paisatge, el termalisme, la gastronomia i la cultura vora la mar.

També la perllongada presència a la Diputació em va donar l’ocasió de participar activament, i des d’un lloc rellevant, en la seva profunda transformació, que partint d’una Institució decimonònica va esdevenir una administració moderna, capaç de desenvolupar amb èxit el concepte de xarxa de municipis.

El canvi d’escala, al passar a la Delegació del Govern a Catalunya, no em va fer oblidar la concepció de la política com la he descrit. En aquest sentit, millorar el funcionament dels serveis que en depenien i posar-los al servei de la ciutadania va continuar guiant les meves decisions.

Finalment, l’experiència al Congrés dels Diputats, en un altre dels meus inicis en una Institució diferent, em va donar l’ocasió d’entendre com portar a terme la tasca política des del debat i la proposta de l’alternativa en assumptes fonamentals per a la vida de les persones. El bagatge municipalista també hi jugà un paper determinant.

En tots aquest llocs he après molt. Un aprenentatge per desenvolupar millor la meva funció pública. També he fet moltes amistats. Moltes d’elles es mantenen en el temps i es mantindran en el futur. Crec que les relacions personals són el més important del que et queda del teu pas pels diversos llocs on has desenvolupat la teva funció pública.

En paral·lel, he assumit responsabilitats orgàniques, a l’agrupació local, a la Federació del Maresme i a l’Executiva del Partit. El XIII Congrés ha significat el punt i final de la política viscuda des de la primera línia.

Ha estat un honor aportar el meu granet de sorra al projecte polític del socialisme català i al seu instrument, el PSC.

Son temps difícils. La crisi està colpejant dur a la majoria de la ciutadania, i la política democràtica no acaba de resoldre els problemes que afecten la gent.

Manca confiança en els partits, no solament pels incompliments, sinó també pels casos de corrupció que empastifen la tasca de tants i tantes que fan honestament la seva feina, sense que els il·luminin els focus mediàtics.

En aquest context, no voldria que la meva jubilació política impliqués desentendre’m de la tasca que continuaran fent els meus companys i companyes.

La “gent gran”, tot i que sembla que a alguns els fem nosa, no som andròmines, tenim experiència i podem ajudar, ni que sigui només donant la nostra modesta opinió. Però la iniciativa no depèn de nosaltres.


Ha estat un plaer i, a disposar. Salut!