En la mort d'un amic, d'un company

El passat dimecres va morir el nostre amic i company, Ricardo Pérez de la Hoz.

El cop que hem rebut ha estat dur. L’acte de comiat d'ahir ho va palesar. L’església parroquial de Caldes estava plena a vessar, i en les cares de la immensa majoria dels presents s’hi podia llegir clarament el sentiment de dol. Uns pocs varem poder intervenir, i cadascú va traduir, de forma sincera i a la seva manera personal, el que sentia. Jo vaig llegir un poema seu

PUEBLO

Perfumes de flores,

olores de fuegos,

murmullo de aguas,

lamentos de vientos.

Cielos de gris fuerte,

Montes y valles verdes,

rios de aguas celestes,

casonas viejas y huertos.

Así de lindo es el pueblo,

el campo, el monte,

el río y el cielo,

así es mi pueblo

Ricardo era un enamorat de la seva Cantàbria natal, i expressava els seus sentiments vers ella, com vers la gent que s’estimava, a través de la poesia. Era una persona d’una enorme sensibilitat. Les seves altres passions: la família i els amics. Ha estat al nostre costat sempre, en els bons moments i en els no tant bons. Tant en la nostra esfera privada com en la pública. Això no es pot dir de tothom.

A Ricardo el conec des de fa prop de 30 anys, i si alguna cosa puc dir d’ell és que sempre ha estat coherent. Coherent perquè deia el que pensava i actuava en conseqüència. Coherent també perquè sempre es va mantenir fidel als valors que compartim. Vam ser companys al llarg de 21 anys a l’ajuntament de Caldes desenvolupant el projecte que els socialistes van veure referendat durant tant de temps per la majoria dels ciutadans i ciutadanes del nostre poble. A ell li feia il·lusió pensar que, malgrat ser ara a l’oposició, podria tornar a col·laborar per impulsar politiques de progrés per Caldes. Crec que aquest és el millor balanç que es pot fer d’una persona al final de la seva vida: haver estat coherent i des d’aquesta coherència, haver treballat per tenir un món més lliure, igualitari i solidari.

Un dels seus autors preferits va ser Miguel Hernández. Per això vaig tancar l’acte amb la lectura del poema “’Elegia”. Les paraules del poeta expressen magistralment  el dolor que sentim per la pèrdua d'un amic i company.

Ricardo, t'estimen i et portem al nostre cor.