Valors forts en temps durs

Les properes setmanes es formalitzarà la convocatòria del 12è Congrés del PSC. El moment no és gens fàcil, raó per la qual, cal filar molt prim a l’hora de prendre decisions per superar l’actual situació i sortir-ne enfortits com a partit i com a projecte.

Estan pendents de nosaltres milers de catalans i catalanes que, malgrat la mar de fons que ens afecta, ens han fet confiança en les darreres eleccions municipals. També ho estan aquells que no ens han votat, però participen dels nostres valors i poden fer-ho en el futur. Els hi devem als milers de candidats i candidates que s’han esforçat al màxim en elaborar projectes inspirats en els nostres valors per a pobles i ciutats i, en molts casos, no han obtingut el suport majoritari per factors aliens a la seva bona feina.

Però molt especialment ho hem de fer bé perquè s’ho mereixen els afiliats al PSC. Uns afiliats que han demostrat històricament el seu compromís i la seva dedicació al projecte socialista; que ara tenen el sentiment amarg de la derrota, però que mantenen la força i la energia necessària per a formular propostes i fer debats. Ells i elles són la tripulació amb la que hem d’iniciar una nova singladura. No els podem decebre.

Per tant, hem de començar per discriminar clarament els aspectes substancials dels accessoris o instrumentals que cal abordar, i centrar el nostre debat en els primers, adoptant pels segons les resolucions adients.

Seria un gravíssim error establir només el focus del debat congressual en dos aspectes mediàticament llaminers: l’elecció de nous lideratges i el tema de “grup parlamentari propi, sí; grup parlamentari propi, no”. Desaprofitaríem una magnífica oportunitat per oferir a la societat un partit renovat, que disposa d’un nou projecte polític i que adopta una nova manera d’entendre l’activitat política.

Com a qüestió prèvia, considero bàsic generar el màxim consens sobre els elements constitutius del nostre projecte polític i les apostes estratègiques que el fonamenten. Si mantenim dubtes o discrepàncies sobre aquests assumptes, difícilment aconseguirem complicitats, confiança i suport majoritari dels ciutadans i ciutadanes del nostre país.

Hem definit el PSC com un partit socialista, catalanista i federalista, que aposta clarament per la unitat i cohesió del poble de Catalunya. Tradicionalment hem disposat d’un ancoratge institucional al món local, que ha servit per palesar la nostra visió de la política i la seva capacitat de transformació, des de la proximitat. Les darreres eleccions no modifiquen de forma determinant aquest plantejament, que continua essent un dels nostres actius. També hem fet evident la nostra vocació europeista i internacionalista.

Dit això, reafirmo l‘aposta catalanista, que ens porta a formular una proposta per Catalunya endins i una altra per l’Espanya que volem federal i de la que ens sentim part. No crec que l’opció més adequada sigui virar a posicions confederals que poden tenir una deriva independentista. Si la resposta és la primera, la nostra presència a les Corts Generals ha de respondre a una fórmula federal.

Pel que fa a la visió de la política, si l’entenem com l’art de gestionar l’espai públic que compartim, podem cercar espais comuns on refer solidaritats i reciprocitats. Aquesta visió ens permet construir un projecte compartit, amb visió estratègica. A l’altre extrem tenim una visió de la política que només respon a la “mercadotècnia”, eminentment tacticista, i que es limita a administrar les pors de la societat, especialment en aquests moments de crisi. Hem d’apostar també per una visió de la política que la situï de forma evident per damunt del dictat dels “mercats”; que permeti oferir un futur millor als sectors més perjudicats per les polítiques neoliberals.

Pel que fa al partit, cal que ens dotem d’un instrument més àgil i permeable, que treballi en xarxa, que ofereixi més atractius a la militància i li doni més veu i vot. Que esdevingui un instrument de participació política del segle XXI, amb una nova manera d’entendre la política, coherent amb els seus postulats.

En definitiva, disposar d’un projecte clar i compartit motivarà l’organització per escollir els lideratges més sòlids, amb més autoritat que potestat, per tirar endavant les polítiques fixades pel congrés.

Finalment, un aspecte essencial pel projecte són els valors en que es fonamenta i que impregnen les propostes polítiques que es formulen. La meva aposta és pels valors del pacte republicà, que conformen drets i deures de ciutadania, font els valors simbòlics i identitaris. Valors forts en temps durs. Crec que són els valors coherents amb els plantejaments que proposo.

Aquests són alguns dels reptes congressuals. Per tancar amb èxit la tasca que tenim al davant, cal que marquem el nostre temps polític.

Molta gent ens mira i espera que encertem. Els nostres militants, els simpatitzants, els nostres votants i una bona part de la societat catalana. No els podem decebre.

Joan Rangel Tarrés

Secretari de Política Institucional del PSC