A exàmen...
En l'anterior escrit parlava de que als polítics ens cal fer molta pedagogia si volem difondre els valors que defensem, perquè els considerem necessaris per orientar el correcte funcionament de la nostra societat.
Els que fa anys que fem política des del govern, ja sigui local o més general, tenim molt clar que hi ha una cosa bàsica per ser creïbles als ulls dels ciutadans: s'han de definir els objectius que es pretenen assolir, cal comunicar-los a la ciutadania i, el més important, s'ha de complir amb la paraula donada. En definitiva, hem de ser coherents i actuar amb el màxim rigor.
L'altre dia, repassant documentació arxivada, vaig topar-me amb les paraules que vaig pronunciar en la meva presa de possessió a la Delegació del Govern a Catalunya, el maig del 2004.
No va ser una intervenció protocol·lària, sinó eminentment programàtica. Un cop han passat més de quatre anys i no poques dificultats en l'exercici del càrrec, crec que la major part dels objectius s'han assolit. Fins i tot, dels repàs de la meva intervenció, m'agradarà fer-ne alguns comentaris més endavant. Tenen a veure amb la visió més general del funcionament d'Espanya, de Catalunya, del món local, i les seves interrelacions, en un país complexe com el nostre.
Ja veieu que dic Espanya i no "l'Estat", però això també formarà part de les meves posteriors reflexions.
Com que fer pedagogia implica sotmetre's a exàmen, les reprodueixo, perquè qui estigui interessat les valori.
Són les següents:
Digníssimes autoritats, senyores, senyors, amigues i amics:
Amb agraïment, satisfacció i un gran sentiment de responsabilitat assumeixo aquest càrrec de Delegat del Govern a Catalunya, al qual arribo desprès de 25 anys de dedicar la meva activitat política i professional al món local.
I assumeixo aquesta nova tasca política amb la mateixa il·lusió amb que l’any 79, en els albors de la nova democràcia, entrarem per primera vegada als Ajuntaments.
Igual que aleshores, entro a aquesta Delegació del Govern a Catalunya, amb una clara vocació de servei als ciutadans i les ciutadanes, i amb la voluntat de fer-la més accessible, perquè d’això en derivin unes polítiques més justes i uns serveis públics més eficaços.
També vull interpretar el meu nomenament com un reconeixement, no només personal, sinó a la feina que, des del municipalisme, des del món local, centenars de dones i homes del nostre país venen fent per la Política en majúscules, pel bon funcionament del primer estadi de govern i d’administració, que son els ajuntaments.
I la il·lusió és més gran si cap, en uns moments de canvi i d’esperança renovada que, fins i tot en alguns aspectes, ens remeten als anys de la transició i d’aquells inicis transformadors de la democràcia municipal.
El meu agraïment i reconeixement més especial ha de ser en aquests moments per al President del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, que és qui ha dipositat en mi la confiança per exercir el càrrec que ara assumeixo.
És en ell en qui, els ciutadans i les ciutadanes d’Espanya, han centrat avui unes esperances grans, per un canvi tranquil i progressista; un canvi no només en les polítiques que Espanya necessita, sinó també en les maneres i els estils de fer política, en l’assumpció del govern com un servei públic, en fer del diàleg i de l’acord les eines bàsiques de relació entre les diverses administracions, entre les institucions de l’Estat, de les autonomies i dels municipis, entre els que gestionen el poder i els ciutadans i ciutadanes que ens han elegit per fer-ho.
Em sento content i agraït de que se’m demani participar en aquesta nova etapa que s’obre en la història de la democràcia espanyola.
I el meu primer compromís vull que sigui el d’assumir el diàleg com a norma, tal com ens proposa el President Rodríguez Zapatero.
La Delegació del Govern a Catalunya –per si mai algú havia pensat el contrari- no és ni serà un organisme per defensar els interessos d’una determinada administració, contra els d’una altra administració. Serà el pont de diàleg, d’acord i d’entesa perquè aquests interessos siguin sempre coincidents, i que de la coincidència en surti el millor servei i la gestió més eficaç.
En definitiva, perquè la ciutadania pugui percebre que l’Administració, des del nivell que sigui, treballa de manera coordinada i responsable per servir els interessos comuns dels ciutadans i les ciutadanes.
Avui, el govern de Catalunya i el govern d’Espanya coincideixin no només en l’adscripció política dels seus presidents, sinó, sobretot, en uns programes de canvi social progressista, i en una visió plural i oberta d’Espanya.
Aquesta circumstància ha de fer i farà possible una relació institucional molt més fluida i dinàmica, basada en l’acord i no pas en el conflicte.
Desitjo, i treballaré per aconseguir-ho, que tot i la diferència de criteris que puguin sorgir, i tot i les visions diverses que es puguin donar en qualsevol qüestió o competència, el greuge i la queixa deixin de ser les eines de relació entre el Govern d’Espanya i el Govern de Catalunya.
El meu programa de treball des d’aquesta Delegació del Govern serà defensar el projecte polític il·lusionador de l’ Espanya plural i progressista que vol el govern del President Rodríguez Zapatero.
Fent-ho així, també defensaré el projecte del Govern d’esquerres i catalanista que encapçala el President Pasqual Maragall. La coincidència ens obliga, més que mai, a que la cooperació superi qualsevol tipus de discrepància.
També vull afirma amb claredat que aquesta no és una Institució estranya i forastera. En reivindico la seva catalanitat en tant que representant del Govern de l’Espanya plural, i per tant, al servei de tots els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
Em proposo doncs positivar al màxim la feina i les atribucions d’aquesta Delegació del Govern, fent de l’austeritat, la humilitat, la discreció, el diàleg, l’eficàcia, l’eficiència i la cooperació siguin els eixos de la seva actuació. Els que em coneixen saben perfectament del que els parlo.
Les competències d’aquesta Delegació tenen dues matèries cabdals que reclamen una atenció prioritària i també les millores necessàries en unes circumstàncies d’actualitat canviant. La Seguretat i l’Estrangeria.
El desplegament dels Mossos d’Esquadra ens obliga a una major coordinació en les polítiques de Seguretat i de garantia de les llibertats entre totes les forces policials i entre les administracions de qui depenen, l’Estat, la Generalitat , així com també amb els Ajuntaments i les Policies Locals.
Les noves amenaces terroristes i la pertinença a un espai europeu, que acaba d’ ampliar-se a 25 estats, ens situen en unes coordenades noves que exigeixen polítiques comunes, cooperació internacional i voluntat de suma, més enllà de les competències específiques que a cada administració corresponen, en la tasca global de defensar la convivència, en un marc de seguretat que garanteixi l’exercici ple de tots els drets i totes les llibertats individuals i col·lectius.
D’altra banda, necessitem avançar en regular i dignificar les condicions de vida i de treball dels nous ciutadans i ciutadanes de Catalunya que provenen de l’ immigració.
Això ens obliga a tots a assumir reptes nous i a treballar per evitar situacions difícils i degradants per a unes persones que ja han hagut de passar l’experiència, sempre desagradable, d’abandonar el seu país d’origen per cercar unes condicions de vida, i a vegades de subsistència, més favorables.
Més enllà del meu convenciment i de les meves conviccions polítiques, permetin-me que hi afegeixi aquí un sentiment personal i íntim: jo també he fet cua, i sé de la preocupació i la desesperança que comporta quan, a les lògiques gestions administratives, s’hi afegeixen inexplicables complicacions burocràtiques.
La immigració és un valor i un problema per a qualsevol país que n’és receptor; hem d’aconseguir que el primer concepte prevalgui sempre per damunt del segon; però sobretot hem de fer que les relacions personals entre l’Administració i els immigrants siguin eines de solució als problemes i facin prevaldre sempre els conceptes d’atenció i servei que estem obligats a dispensar a qualsevol ciutadà o ciutadana.
Només així es poden iniciar polítiques d’integració que garanteixin la convivència, que faci de la nostra una societat acollidora i diversa, on tothom s’hi senti còmode, amb la plena assumpció dels seus drets i també dels seus deures i les seves responsabilitats.
Però aquestes no són les úniques atribucions que d’una o altra manera estan relacionades amb aquesta Delegació.
N’hi ha moltes altres i voldria fer especial referència a aquelles que tenen a veure amb el món local.
Les persones demanen solucions i respostes als seus àmbits de govern més immediats i, els que hem tingut responsabilitat en els municipis, sabem de la necessitat d’actuar amb eficàcia, a partir del diàleg i l’acord, a partir de la transparència i la comunicació. Amb els nostres ciutadans i també amb les administracions superiors.
Dels anys passats a la Diputació de Barcelona voldria significar-ne el treball en xarxa. M’agradaria que aquest concepte, propi de la Societat del Segle XXI, impregnés també aquesta Delegació del Govern a Catalunya, perquè de la feina que aquí s’hi faci en surtin resultats positius per al conjunt de la ciutadania.
Aquesta és la voluntat i el compromís que presidirà el meu pas per aquesta Delegació del Govern. En tots vostès confio, en el meu govern de l’Estat, en el meu govern de Catalunya i en els meus governs municipals, perquè aquests desitjos esperançats es materialitzin en fets concrets i en resultats palpables.
Senyores, senyors, hi ha molta feina a fer. Però també ganes i il·lusió per fer-la, i fer-la bé. Que tinguem sort i moltes gràcies.
Amb agraïment, satisfacció i un gran sentiment de responsabilitat assumeixo aquest càrrec de Delegat del Govern a Catalunya, al qual arribo desprès de 25 anys de dedicar la meva activitat política i professional al món local.
I assumeixo aquesta nova tasca política amb la mateixa il·lusió amb que l’any 79, en els albors de la nova democràcia, entrarem per primera vegada als Ajuntaments.
Igual que aleshores, entro a aquesta Delegació del Govern a Catalunya, amb una clara vocació de servei als ciutadans i les ciutadanes, i amb la voluntat de fer-la més accessible, perquè d’això en derivin unes polítiques més justes i uns serveis públics més eficaços.
També vull interpretar el meu nomenament com un reconeixement, no només personal, sinó a la feina que, des del municipalisme, des del món local, centenars de dones i homes del nostre país venen fent per la Política en majúscules, pel bon funcionament del primer estadi de govern i d’administració, que son els ajuntaments.
I la il·lusió és més gran si cap, en uns moments de canvi i d’esperança renovada que, fins i tot en alguns aspectes, ens remeten als anys de la transició i d’aquells inicis transformadors de la democràcia municipal.
El meu agraïment i reconeixement més especial ha de ser en aquests moments per al President del Govern, José Luís Rodríguez Zapatero, que és qui ha dipositat en mi la confiança per exercir el càrrec que ara assumeixo.
És en ell en qui, els ciutadans i les ciutadanes d’Espanya, han centrat avui unes esperances grans, per un canvi tranquil i progressista; un canvi no només en les polítiques que Espanya necessita, sinó també en les maneres i els estils de fer política, en l’assumpció del govern com un servei públic, en fer del diàleg i de l’acord les eines bàsiques de relació entre les diverses administracions, entre les institucions de l’Estat, de les autonomies i dels municipis, entre els que gestionen el poder i els ciutadans i ciutadanes que ens han elegit per fer-ho.
Em sento content i agraït de que se’m demani participar en aquesta nova etapa que s’obre en la història de la democràcia espanyola.
I el meu primer compromís vull que sigui el d’assumir el diàleg com a norma, tal com ens proposa el President Rodríguez Zapatero.
La Delegació del Govern a Catalunya –per si mai algú havia pensat el contrari- no és ni serà un organisme per defensar els interessos d’una determinada administració, contra els d’una altra administració. Serà el pont de diàleg, d’acord i d’entesa perquè aquests interessos siguin sempre coincidents, i que de la coincidència en surti el millor servei i la gestió més eficaç.
En definitiva, perquè la ciutadania pugui percebre que l’Administració, des del nivell que sigui, treballa de manera coordinada i responsable per servir els interessos comuns dels ciutadans i les ciutadanes.
Avui, el govern de Catalunya i el govern d’Espanya coincideixin no només en l’adscripció política dels seus presidents, sinó, sobretot, en uns programes de canvi social progressista, i en una visió plural i oberta d’Espanya.
Aquesta circumstància ha de fer i farà possible una relació institucional molt més fluida i dinàmica, basada en l’acord i no pas en el conflicte.
Desitjo, i treballaré per aconseguir-ho, que tot i la diferència de criteris que puguin sorgir, i tot i les visions diverses que es puguin donar en qualsevol qüestió o competència, el greuge i la queixa deixin de ser les eines de relació entre el Govern d’Espanya i el Govern de Catalunya.
El meu programa de treball des d’aquesta Delegació del Govern serà defensar el projecte polític il·lusionador de l’ Espanya plural i progressista que vol el govern del President Rodríguez Zapatero.
Fent-ho així, també defensaré el projecte del Govern d’esquerres i catalanista que encapçala el President Pasqual Maragall. La coincidència ens obliga, més que mai, a que la cooperació superi qualsevol tipus de discrepància.
També vull afirma amb claredat que aquesta no és una Institució estranya i forastera. En reivindico la seva catalanitat en tant que representant del Govern de l’Espanya plural, i per tant, al servei de tots els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.
Em proposo doncs positivar al màxim la feina i les atribucions d’aquesta Delegació del Govern, fent de l’austeritat, la humilitat, la discreció, el diàleg, l’eficàcia, l’eficiència i la cooperació siguin els eixos de la seva actuació. Els que em coneixen saben perfectament del que els parlo.
Les competències d’aquesta Delegació tenen dues matèries cabdals que reclamen una atenció prioritària i també les millores necessàries en unes circumstàncies d’actualitat canviant. La Seguretat i l’Estrangeria.
El desplegament dels Mossos d’Esquadra ens obliga a una major coordinació en les polítiques de Seguretat i de garantia de les llibertats entre totes les forces policials i entre les administracions de qui depenen, l’Estat, la Generalitat , així com també amb els Ajuntaments i les Policies Locals.
Les noves amenaces terroristes i la pertinença a un espai europeu, que acaba d’ ampliar-se a 25 estats, ens situen en unes coordenades noves que exigeixen polítiques comunes, cooperació internacional i voluntat de suma, més enllà de les competències específiques que a cada administració corresponen, en la tasca global de defensar la convivència, en un marc de seguretat que garanteixi l’exercici ple de tots els drets i totes les llibertats individuals i col·lectius.
D’altra banda, necessitem avançar en regular i dignificar les condicions de vida i de treball dels nous ciutadans i ciutadanes de Catalunya que provenen de l’ immigració.
Això ens obliga a tots a assumir reptes nous i a treballar per evitar situacions difícils i degradants per a unes persones que ja han hagut de passar l’experiència, sempre desagradable, d’abandonar el seu país d’origen per cercar unes condicions de vida, i a vegades de subsistència, més favorables.
Més enllà del meu convenciment i de les meves conviccions polítiques, permetin-me que hi afegeixi aquí un sentiment personal i íntim: jo també he fet cua, i sé de la preocupació i la desesperança que comporta quan, a les lògiques gestions administratives, s’hi afegeixen inexplicables complicacions burocràtiques.
La immigració és un valor i un problema per a qualsevol país que n’és receptor; hem d’aconseguir que el primer concepte prevalgui sempre per damunt del segon; però sobretot hem de fer que les relacions personals entre l’Administració i els immigrants siguin eines de solució als problemes i facin prevaldre sempre els conceptes d’atenció i servei que estem obligats a dispensar a qualsevol ciutadà o ciutadana.
Només així es poden iniciar polítiques d’integració que garanteixin la convivència, que faci de la nostra una societat acollidora i diversa, on tothom s’hi senti còmode, amb la plena assumpció dels seus drets i també dels seus deures i les seves responsabilitats.
Però aquestes no són les úniques atribucions que d’una o altra manera estan relacionades amb aquesta Delegació.
N’hi ha moltes altres i voldria fer especial referència a aquelles que tenen a veure amb el món local.
Les persones demanen solucions i respostes als seus àmbits de govern més immediats i, els que hem tingut responsabilitat en els municipis, sabem de la necessitat d’actuar amb eficàcia, a partir del diàleg i l’acord, a partir de la transparència i la comunicació. Amb els nostres ciutadans i també amb les administracions superiors.
Dels anys passats a la Diputació de Barcelona voldria significar-ne el treball en xarxa. M’agradaria que aquest concepte, propi de la Societat del Segle XXI, impregnés també aquesta Delegació del Govern a Catalunya, perquè de la feina que aquí s’hi faci en surtin resultats positius per al conjunt de la ciutadania.
Aquesta és la voluntat i el compromís que presidirà el meu pas per aquesta Delegació del Govern. En tots vostès confio, en el meu govern de l’Estat, en el meu govern de Catalunya i en els meus governs municipals, perquè aquests desitjos esperançats es materialitzin en fets concrets i en resultats palpables.
Senyores, senyors, hi ha molta feina a fer. Però també ganes i il·lusió per fer-la, i fer-la bé. Que tinguem sort i moltes gràcies.
Comentaris