Valors
Els valors s'ensenyen a través de les actituds polítiques dels governants, a l'escola, en els mitjans de comunicació...
Aquest és un assumpte que m'apassiona i em preocupa alhora. Avui he llegit un article de difusió cultural que parla dels valors. Ens recorda què són els valors i com es difonen:
"Els valors són les coses que importen a una societat en un temps determinat... justament pel seu valor es precís defensar-los i ensenyar-los als membres de la comunitat, per assolir així el model social desitjat... Els valors s’ensenyen a través de les actituds polítiques dels governants, a l’escola, en els mitjans de comunicació..."
Pel que fa als governants, és evident que no passem pels millors moments. Tot i això, em nego a sucumbir a l’etiquetatge generalista tant a l’ús que denomina"classe política"a tothom que té a veure amb la “res pública”. Es fiquen al mateix sac aquelles persones que lluiten pel poder a costa del que calgui i a la immensa majoria de polítics que entenen la política com “l’art de gestionar l’espai públic que compartim” (Felipe González dixit).
Els escàndols de corrupció els protagonitza la minoria, però aquesta dóna la imatge de tot el col·lectiu. Per tant, ens cal fer més pedagogia.
De l’escola en parlaré amb més tranquil·litat un altre dia, però és un àmbit essencial de la “cadena dels valors” si em permeteu l’expressió.
Però, i els mitjans de comunicació, què fan? Quins són els valors que defensen i difonen?
El canvi de format que han fet els mitjans audiovisuals, és l’encertat?.
Han passat d’informar, amb programes fets per bons professionals i amb rigor, a l’opinió subjectiva i sense contrastar de la tertúlia.
Algú em pot ajudar a aclarir si anem pel bon camí?
"Els valors són les coses que importen a una societat en un temps determinat... justament pel seu valor es precís defensar-los i ensenyar-los als membres de la comunitat, per assolir així el model social desitjat... Els valors s’ensenyen a través de les actituds polítiques dels governants, a l’escola, en els mitjans de comunicació..."
Pel que fa als governants, és evident que no passem pels millors moments. Tot i això, em nego a sucumbir a l’etiquetatge generalista tant a l’ús que denomina"classe política"a tothom que té a veure amb la “res pública”. Es fiquen al mateix sac aquelles persones que lluiten pel poder a costa del que calgui i a la immensa majoria de polítics que entenen la política com “l’art de gestionar l’espai públic que compartim” (Felipe González dixit).
Els escàndols de corrupció els protagonitza la minoria, però aquesta dóna la imatge de tot el col·lectiu. Per tant, ens cal fer més pedagogia.
De l’escola en parlaré amb més tranquil·litat un altre dia, però és un àmbit essencial de la “cadena dels valors” si em permeteu l’expressió.
Però, i els mitjans de comunicació, què fan? Quins són els valors que defensen i difonen?
El canvi de format que han fet els mitjans audiovisuals, és l’encertat?.
Han passat d’informar, amb programes fets per bons professionals i amb rigor, a l’opinió subjectiva i sense contrastar de la tertúlia.
Algú em pot ajudar a aclarir si anem pel bon camí?
Comentaris
Tampoc tots els mitjans de comunicació són iguals i els “escàndols de corrupció periodística” també són minoria (corrupció entesa com “la mala manera de fer”, malgrat pugui ser sense mala intenció). Però a l’igual que amb la classe política, la minoria sembla ser que és la imatge del col•lectiu.
Ara bé, si des de la classe política s’ha de tenir la capacitat i esperança de poder fer alguna cosa addicional, d’intentar fer pedagogia, es pot dir el mateix dels mitjans de comunicació? Sí, es pot dir el mateix però seria acostar-se més a una utopia que a una realitat més o menys propera. La realitat és la que tenim i és difícil canviar-la (fins i tot des dels mitjans públics). Cada vegada més mitjans, més canals d’informació, més opinió “barata” i menys contrast d’informació, així doncs menys ordre, més distorsió d’alguna realitat, més confusió...
A més mitjans, a més immediatesa, més difícil és arribar a la realitat d’un fet. Tenim cada vegada més fonts d’informació, però ens calen instruccions / eines per saber com utilitzar aquestes fonts.
El mercat audiovisual es mou pel diner, no pel sentit comú i, per tant, cal que nosaltres fem ús d’aquest sentit comú per a ser capaços de poder escollir, diferenciar, seleccionar, entendre, comprendre, aprendre... en definitiva, gaudir de l’entorn audiovisual amb les millors condicions possibles i evitar així les confusions que acaben repercutint en el funcionament, sentiment, valors i cultura d’una societat. L’entreteniment, l’opinió, la informació, es confonen massa sovint.
Bé, és un tema llarg i amb molts matisos. Salut!