Donar la cara

És el que s’espera sempre dels governants,  però especialment en temps difícils.

Donar la cara davant els ciutadans i dels seus representants, dient la veritat i a les coses pel seu nom, perquè això dóna credibilitat.

Donar la cara a l’hora de formular polítiques per sortir de la crisi, perquè això dóna confiança.

Justament tot el contrari del que està fent Rajoy, el seu Govern i el PP. Aquesta setmana en tenim exemples clamorosos, que ens han fet sentir vergonya aliena.

El govern d’Espanya acaba demanant el rescat del sistema financer a la Unió Europea, i Rajoy surt tard i malament.

Ho fa un dia després de que ho reconegui el ministre d'Economia i ho presenta com un gran èxit, fruit del seu "lideratge". A Espanya, la "brunete mediàtica" li fa la onada, però la premsa europea el posa en evidència. És el que té jugar a la "champions" i no a la lliga local.

Un exemple il·lustratiu és la carta al director d'un lector del Finantial Times en la que afirma que “la decisió més difícil de Rajoy dels darrers dies ha estat elegir entre el partit d’Espanya a Polònia i el de Nadal a París”. No diguem res del que han manifestat els dirigents de la Unió, desmentint Rajoy.

Per acabar-ho d’adobar, aquesta dreta que ens mal governa, continua amb el menyspreu de les Institucions democràtiques, gràcies a la majoria absoluta que disposa: ni admeten la Comissió d'investigació de Bankia, ni admeten compareixences, ni tenen cap intenció de crear una Comissió parlamentària que faci el seguiment del rescat. Un rescat que ens pot costar molt car: més retallades, més impostos i, amb molta probabilitat, més depressió de l’economia, en una espiral que coneixen molt bé els altres països intervinguts o rescatats, a no ser que canviïn substancialment els plantejaments polítics a nivell espanyol i europeu.

Per acabar-ho d'adobar, Rajoy no pensa comparèixer al Congrés fins juliol!

Després ens queixem que els ciutadans vegin les Institucions polítiques més com un problema que com la solució als problemes que pateixen. 

En qualsevol cas, nosaltres continuarem donant la cara, enfrontant-nos a les retallades per les retallades, al deteriorament dels serveis essencials com la sanitat i l'educació, a les amnisties fiscals pels defraudadors, a l'aprimament fins a l'anorèxia del sector públic i als intents de tornar a l'economia de casino. 

La nostra alternativa és un sector públic eficient i suficient per complir el paper que li assigna la Constitució en la provisió de serveis essencials i de garantia de drets i llibertats, les polítiques d'impuls de l'economia, la materialització del canvi a un model productiu basat en el coneixement, la millora del sistema fiscal perquè tothom contribueixi en funció de la seva capacitat i, en definitiva, el treball en favor d'una societat moderna, cohesionada, més justa i més igual, front la desigualtat creixent a la que ens aboca la dreta. 

Sempre donant la cara.