Caldes, 30 anys després
El 19 d’abril del 1979 el poble de Caldes em va honorar posant-me al capdavant del govern municipal.
Com altres companys i companyes de candidatura, jo era molt jove. Suplíem la falta d’experiència en la gestió municipal –impossible en aquells moments de naixement de la democràcia- amb una enorme il·lusió i ganes d’aportar les nostres millors energies per treballar pel poble.
Però tan important com això, eren els nostres valors. Uns valors forjats en la lluita contra la dictadura i assumits també per l’aprenentatge de la història de les idees polítiques. La llibertat, la igualtat, la solidaritat, servir l’interès general, la honestedat, l’esforç o el treball per la cohesió social eren alguns dels motors que ens movien en la nostra tasca política.
Aquest era el nostre bagatge al començament d’una apassionant singladura que ha durat molts anys.
El Caldes d’avui és molt diferent d’aquell de finals dels 70. Les infraestructures, els equipaments i els serveis municipals en són molts més i molt millors. Només cal fer un tomb pel poble i comparar amb el que era el Caldes d’aleshores. La població també s’ha incrementat notablement, i té altres necessitats, fruit del canvi social que hem viscut i estem vivint.
Per tant, la feina feta és indubtable i evident. La ciutadania ho ha valorat positivament en reiterades ocasions.
Trenta anys després, vull agrair els ciutadans i ciutadanes de Caldes tot el que m’han donat. En primer lloc, la seva reiterada confiança per liderar el canvi al llarg de 25 anys, que va desembocar en un model de poble que portava un lema prou explícit: Termalisme i cultura vora al mar, amb vaixells insígnia com la Fundació Palau o els nostres balnearis.
Trenta anys després, vull agrair els ciutadans i ciutadanes de Caldes tot el que m’han donat. En primer lloc, la seva reiterada confiança per liderar el canvi al llarg de 25 anys, que va desembocar en un model de poble que portava un lema prou explícit: Termalisme i cultura vora al mar, amb vaixells insígnia com la Fundació Palau o els nostres balnearis.
L’acció de govern també m’ha ofert la possibilitat d’aprendre molt de tothom amb qui m’he relacionat. Un aprenentatge que he dedicat a millorar la meva tasca com a servidor públic, i que avui porto a terme des d’altres responsabilitats polítiques.
L’essència: els valors
Fa dos anys, el poble va decidir un canvi de govern. L’alternança política és l’essència de la democràcia. Per tant, res a dir amb el fet de que, 28 anys després de les primeres eleccions democràtiques, per primera vegada la llista guanyadora sigui d’un partit de dretes.
Tampoc em vull referir als fets concrets de l’acció de govern, doncs avui ja no em pertoca a mi fer aquesta tasca. La fan, amb encert, altres companys i companyes al poble.
El que em preocupa en aquests moments són els valors. Com actor de la política que sóc, i que entén aquesta com l’art de gestionar l’espai públic que compartim, i que la política ha d’estar sempre al servei de l’interès general, els valors són essencials.
Valors com els que m’he referit al començament són els que donen ànima al que fem, i faciliten que la societat estigui cohesionada i millori.
Malauradament, l’actual govern municipal ha posat en crisi els valors que han guiat la tasca municipal durant tants anys, i això és molt greu. Millor dit, observo un govern que està mancat dels valors més elementals per construir aquest espai públic que compartim. Per fer política de la bona. S’està perdent tot el que s’ha guanyat al llarg de tants anys, amb l’esforç de molta gent. És a dir, tenim un mal govern.
En qualsevol cas, com he escoltat dir en alguna ocasió a Felipe González, la democràcia no garanteix el bon govern però, cada quatre anys, ofereix als ciutadans i ciutadanes la possibilitat de fer fora el mal govern.
Moltes gràcies a tots i a totes i, com sempre, Visca Caldes!
Comentaris