Governar la immigració

La societat espanyola i catalana han viscut en primera línia un gran impacte migratori, amb la incorporació de més d’un 1 milió de treballadors provinents majoritàriament d’Àfrica, Amèrica llatina, Europa i Àsia, en poc més d'una dècada. Segurament encara no som prou conscients del canvi tant important que, en tots els ordres, això significa per a la nostra societat.

En termes generals s'ha fet de manera positiva, gràcies a la política que el Govern d’Espanya impulsa a partir del 2004 i el treball que s'ha fet des dels ajuntaments.

La situació que ens varem trobar l’abril del 2004 en política migratòria era totalment lamentable. Jo diria que era una situació a punt d’esclatar.

Quina havia estat la política del PP?

Mentre difonia un missatge polític de duresa amb els immigrats per captar vots, des del Govern ens deixava una situació caòtica en la gestió del fenòmen.

El panorama el podem descriure fàcilment: Una administració d’estrangeria que depenia d’Interior i que estava totalment desbordada, que expulsava a persones del sistema per incapacitat de resposta administrativa en la renovació de permisos de residència, amb unes forces policials dedicades a la lluita contra la immigració il•legal que estaven sota mínims, una economia submergida cada cop més important, les relacions amb els països emissors o de trànsit d’immigrants, especialment Marroc, totalment deteriorades –“Perejil” n’és un bon exemple– i els recursos destinats a la integració que brillaven per la seva absència. En definitiva, un panorama lamentable i indigne.

Calia fer un canvi radical i es va fer.

De la mà del diàleg amb els agents socials i les administracions, el Govern Zapatero va impulsar una política migratòria vinculada al mercat de treball. Es volia una immigració legal i ordenada, amb treballadors que tinguessin drets i deures.

En qualsevol cas, s’havia de començar per normalitzar la situació insostenible que ens varem trobar, i es va posar en marxa un procés de normalització, que va afectar a aquelles persones que podien acreditar la residència mínima exigida mitjançant el certificat d’empadronament, un contracte de treball amb alta a la Seguretat Social i no tenir antecedents penals. Això va significar que 140.000 treballadors vàren normalitzar la seva situació, passant de l'economia submergida a la regular, amb tot el que comporta de drets i obligacions.
Aquest resultat no té precedents no només a Espanya sinó tampoc en cap país de l'OCDE. Aquests immigrants cotitzen a la Seguretat Social i estan subjectes a l’IRPF, com la resta dels ciutadans d'aquest país. Només per cotitzacions a la Seguretat Social, la xifra d'aportació d'aquests treballadors va ser d'uns 1.500 M€ anuals a Espanya. En definitiva, va aflorar gairebé el 80% de l'economia submergida de treballadors immigrants amb el procés de normalització.

Actualment a Catalunya hi ha 1.045.342 persones immigrades en situació regular i un total de 1.189.279 estrangers empadronats, que representa el 16.15% del total (7.364.078)

El PP havia fet 3 regularitzacions, en les quals va donar papers a 500.000 immigrants, sense exigir-los que tinguessin contracte de treball i sense més requisits que un rebut de la llum, amb els resultats abans descrits.

La dreta no ho té fàcil per poder criticar la política migratòria del Govern, però des de l’esquerra hem de saber explicar la política d’immigració que estem duent a terme i que, socialment, està donant bons resultats.

La política d'immigració d'aquest Govern ha estat clara des del primer dia de la seva gestió, i pivota sobre 4 grans eixos:

 

1. Immigració legal i ordenada vinculada al mercat de treball. Consensuada amb tots els agents socials i que no legalitzi amb una targeta de transport i amb factures d'aigua o llum.

2. Lluita contra la immigració irregular. S’han destinat més mitjans per a combatre la immigració irregular: Els efectius policials en frontera han augmentat un 53%, des de l'any 2003 i s'ha creat la Brigada d'Expulsió de Delinqüents Estrangers (BEDEX), que ara compleix el seu primer any. El 2006 es va iniciar el desplegament de FRONTEX . Des de llavors, s'ha multiplicat per dos la inversió, destinada a Àfrica, passant de 12 a 24 M€ .Es persegueix a les xarxes organitzades. En aquests anys, han estat desarticulades nombroses xarxes relacionades amb la immigració il•legal, des de l’any 2004 practicant nombroses detencions

3. Vincular Integració i ciutadania. La ciutadania té una doble vessant. Per un costat atorga drets però per l’altra comporta obligacions. Hem de saber transmetre aquesta realitat a tota la ciutadania per tal d’aconseguir una plena integració dels nouvinguts i l’acceptació de la realitat migratòria per part dels autòctons. En matèria d’integració també s’han destinat grans esforços i es per això que es va crear un Fons per a la integració d'immigrants destinat a CCAA i Ajuntaments.

4. Impulsar una política d'immigració comuna a la Unió Europea i establir línies d'ajuda i cooperació amb els països d'origen. La UE ha fet seva aquesta iniciativa espanyola i és per això que avui existeix un Pacte d'Immigració i Asil amb polítiques comunes. Aquesta estratègia ha fet que, a diferència del que ocorria amb el govern del PP, Espanya pot fer ara repatriacions, com a conseqüència d'haver establert línies d'ajuda i cooperació amb els països d'origen. S’ha incrementat la col•laboració internacional amb les policies dels països d'origen d'immigració il•legal, així com la participació d'Espanya en operacions conjuntes internacionals en els passos fronterers i els aeroports. Es manté, a més un continuat control sobre el tren Milà-Barcelona. Davant l’arribada a Canàries de cayucos procedents de Mauritània, el Govern ha obert noves línies d'ajuda i col•laboració amb aquest país, per a evitar la immigració il•legal i el drama en pèrdua de vides humanes que porta amb si.

Els resultats obtinguts amb l’aplicació d’aquestes polítiques, juntament amb una important injecció de recursos públics per a la millora de la gestió, són clars:

1. Proximitat amb el ciutadà: Els darrers anys s’ha apostat per l’eficiència i eficàcia administrativa. Per a aconseguir-ho es va optar per dotar de mitjans les Oficines d’estrangers, millorar processos i utilitzar l’administració electrònica. Aquesta injecció de recursos ha estat molt ben aprofitada i els resultats són perceptibles per a tothom: no hi ha cues, s’ofereix un servei de qualitat a tots els ciutadans, s’ha incrementat la seguretat jurídica i s’han escurçat els terminis de resolució dels expedients.

2. L'arribada d'immigrants de forma irregular ha disminuït dràsticament. L’any 2008 aquesta entrada va ser menys de la meitat de la que va haver-hi el 2003 i un 25% menys que el 2007. Així doncs, la immensa majoria dels Immigrants que avui viuen a Espanya estan en situació legal, treballen, tenen els seus drets i compleixen amb les seves obligacions.

3. Bons resultats de la política de cooperació amb els països d'origen. Això ha fet que, a diferència del que ocorria amb el govern del PP, ara Espanya pot fer repatriacions. Gràcies a BEDEX, Espanya està expulsant, a més, als delinqüents estrangers que comenten delictes greus.

En definitiva : PROXIMITAT – CONCERTACIÓ – GOVERNANÇA

El Govern d’Espanya creu en el treball en xarxa, en la proximitat de les administracions per a poder prestar uns serveis públics de qualitat. Aquesta manera de concebre la gestió pública s’ha vist també plasmada en els temes d’immigració, al treballar de forma coordinada i conjunta amb les diferents administracions que tenen presència a Catalunya.

Els Ajuntaments són actualment els que han de fer front a les demandes més immediates de tots els ciutadans.

En alguns barris o ciutats de Catalunya la pressió demogràfica de persones estrangeres ha estat molt important.

l Govern és conscient del paper important que els hi toca jugar als muncipis i és per això que durant aquests darrers anys s’ha realitzat una gran mobilització de recursos des de l’estat en polítiques d’integració – més de 1.300M€ - que suposa un salt espectacular tenint en compte que quan vàrem arribar al govern la inversió era ínfima.

I una part molt important – més de 800M.€ -, s’han transferit des del Govern a les CCAA i Ajuntaments, com a recolzament a la realització de les seves polítiques d’integració.

És important també subratllar que aquesta experiència de cooperació en matèria d’integració entre el Govern, les CCAA i els Ajuntmanets, té especial valor en un estat descentralitzat i que marca el camí a seguir en els propers anys.

CAP A ON ANEM?

Anem cap a un model que fomenti la igualtat d'oportunitats i la cohesió social que doni suport a la integració dels immigrants legals i reforci els controls en les fronteres per a frenar l'arribada d'il•legals.

Les arribades, per totes les vies, s'han reduït considerablement: des de la contractació en origen - que en els nou primers mesos de l'any ha disminuït de manera clara fins als accessos clandestins.

Tots els indicadors confirmen un descens molt significatiu quant a les arribades de ciutadans d'altres països al nostre, revalidant l'absoluta relació entre el volum dels accessos i l'existència d'una oferta de llocs de treball en el mercat laboral.

Per tant, ara estem en una nova fase, en una fase de transició de l’anomenat xoc immigratori.

Un dels reptes més importants que tenim és el tractament que donem com a societat a les anomenades segones generacions, és a dir, els fills, ja nascuts entre nosaltres, d’aquells que van protagonitzar el viatge migratori. La integració social resultarà crucial per a evitar el fracàs col•lectiu en què moltes societats del nostre entorn s’han vist immerses.

De com sapiguem abordar aquesta qüestió, suposarà o bé un reforç de la cohesió social, o, per contra, una fractura social.

Existeix, per tant, un enorme desafiament per al nostre país que no és retòric en absolut; és molt cert, molt real i ha de ser superat a partir de dues condicions essencials: D'un costat, l'altura de mires, la capacitat per a superar la tendència a la col•lisió política - a intentar obtenir rèdits a curt termini - i fer de la integració un espai per al consens entre institucions de Govern forces polítiques, agents socials i organitzacions no governamentals.

Un altre aspecte que voldria recalcar és la participació dels estrangers i el seu accés als drets polítics

Està havent-hi un impuls polític al reconeixement del dret al sufragi per als estrangers. A les properes eleccions municipals podran votar:

- Els ciutadans dels 26 Estats membres de la Unió Europea

- Els ciutadans d’Estats amb els que la Unió Europea ha subscrit un Tractat (Noruega)

- Els ciutadans extracomunitaris dels 15 Estats amb els que Espanya ha subscrit un Conveni, entre els que s’hi troben Equador o Colòmbia

En aquest mateix sentit, la s'impulsa la reforma de la Llei del Registre Civil. Passem d’un procediment judicial a un administratiu, d’un registre manual de fets i llocs a un de mecanitzat referit a persones, en el que s’elimina burocràcia inútil i s’agiliten els processos. També el d’adquisició de la nacionalitat per residència, en el que les Subdelegacions del Govern adquiriran un paper molt destacat.

Voldria destacar, que la reforma de la Llei d’estrangeria, - sobre el que no m’estendré massa – incorpora, per primera vegada, la integració i els seus instruments al màxim rang normatiu, és a dir a rang de Llei Orgànica

Amb això , el Govern ofereix una senyal inequívoca de la seva voluntat per seguir liderant el desenvolupament d’una política d’integració que és imprescindible per a la gestió de la diversitat i el manteniment de la cohesió social. Per al manteniment de la convivència en els nostre país durant els propers temps.

Si s’hagués de resumir en una sola frase la vocació política que anima aquesta reforma diria que és passar d’una llei d’estrangeria a una llei d’immigració.

A aquest respecte, sorprèn que el principal partit de l’oposició, hagi plantejat en les seves esmenes la desaparició de la referència expressa a la integració en el mateix títol de la llei.

Anticipa, sense dubte, les seves intencions i la seva aposta pel contracte d’integració.

No podem oblidar que una de les raons per les quals ha estat necessari aprovar una nova Llei d'Estrangeria és perquè la que hi havia, aprovada pel PP l'any 2000, era inconstitucional en diferents i importants aspectes del seu articulat. Així ho va dir el Tribunal Constitucional.

Alhora era preceptiu incorporar a la normativa espanyola sobre immigració les directives europees en aquesta matèria i adequar la Llei que regula la immigració a Espanya a les actuals necessitats que planteja el fenomen migratori.

El text aprovat manté les Prioritats del Govern:

1. Garantir els drets fonamentals a tots els immigrants que arribin a Espanya, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional.

2.  La canalització legal i ordenada de la immigració.

- Consolidant la vinculació de l'arribada de treballadors immigrants a les necessitats del mercat laboral, exigint contracte de Treball i l'alta en Seguretat Social.

- Reforçant la persecució de la contractació irregular, amb la responsabilitat solidària de l'empresari en el cas de subcontratas.

- Obligant al empleador irregular a assumir els costos de repatriació

3. Reforçar l'estatut dels reagrupats

4. Augmentar l'eficàcia en la lluita contra la immigració irregular.

5. Desenvolupar les directives europees, impulsant la competitivitat de la nostra economia.

6. Establir el marc de desenvolupament de les competències autonòmiques en matèria d'autorització de treball en plena coordinació amb la política estatal d'immigració

La Presidència espanyola també s’ha fixat com a objectiu regular la immigració legal i les polítiques d'integració

Els responsables d'Immigració de la Unió Europea ja han fixat les bases per a la consecució d'un Pacte Europeu d'Immigració i Asil que defineixi els nous reptes i instruments d'una política comunitària “equilibrada, oberta, generosa i ferma” que doni suport la integració dels immigrants legals i reforci els controls en les fronteres per a frenar l'arribada d'il•legals.

D’aquesta manera es plasma la importància que la Presidència espanyola vol donar a la integració dels immigrants i la necessitat de donar suport amb més determinació als immigrants que es troben legalment en la UE i s'han vist afectats per la crisi econòmica.

Resumint: El gran repte que tenim al davant i que ens definirà com a societat és precisament com governem aquest fenomen migratori.

En aquest moment, en el que la política d'immigració del Govern d’Espanya, en col•laboració amb les altres administracions, està donant innegables resultats positius, la dreta espanyola i catalana torna a utilitzar la immigració com arma política i, oblidant que formem part d’un espai més ampli amb el que hem de coordinar les polítiques migratòries, tornen a introduir confusió i molta demagògia, utilitzant la por com argument de fons.

Construir polítiques és una tasca complexa, destruir-les amb gestos i llenguatge populista des de la dreta és fàcil i es el que fan. El que cal és no caure en la trampa, doncs ja sabem com acaba actuant de veritat quan és la govern.

De fet, la dreta vol negar drets universals bàsics a les persones estrangeres, com a Itàlia, o vol barrejar la immigració amb debats identitaris, com a França.

Per què la dreta ha volgut utilitzar la immigració políticament en el cas de l'ajuntament de Vic?

El fets demostren que ho han fet des de la major incoherència política i per pur oportunisme. Només alguns exemples del que dic:

La resolució que obliga a l’empadronament dels immigrants va ser aprovada pel Sr. Rajoy, sent Ministre d’Administracions Públiques, l’any 1997. En els 7 anys posteriors a l’aprovació, sent Govern el PP, no va canviar aquesta normativa ni va canviar la Llei d’estrangeria.

Aquesta normativa no deixava ni deixa lloc a dubtes: “en el padró municipal han d'estar donades d'alta totes les persones que habiten en el municipi, siguin nacionals o estrangers, i, en aquest últim cas, tinguin o no regularitzada la seva situació en el registre del Ministeri de l'Interior”

Fa només 3 mesos, es va aprovar en el Parlament la nova Llei d'Estrangeria i el PP no va presentar cap iniciativa ni esmena per a canviar l'obligació dels Ajuntaments d'empadronar als immigrants, estiguin o no en situació legal.

Per què és important que les persones estrangers s’empadronin independentment de si la persona es troba en situació regular o irregular? Fonamentalment per 3 raons:

1. Perquè els Ajuntaments necessiten saber quanta població tenen en el seu municipi per a disposar els mitjans que necessiten per a prestar-los serveis.

2. Perquè si no poden justificar a quantes persones presten serveis no pot reclamar els fons per a pagar-los.

3. Perquè si un immigrant no està empadronat no pot accedir a serveis bàsics universals: no li poden assignar ni metge de capçalera ni plaça escolar per als seus fills.

Ha de quedar clar que el Padró NO legalitza irregulars. El Padró és un registre administratiu sense conseqüències jurídiques. Per tant, un immigrant en situació il•legal que sigui empadronat, segueix estant en situació il•legal.

La recepta de la dreta és no contar als immigrants, perquè no existeixin. Aquesta política dóna l’esquena a la realitat, ja que els immigrants no deixen d'estar aquí pel fet de que no se'ls comptabilitzi. Aquesta ha estat la postura de Convergència i Unió amb els fets de Vic.

Acabo.

Hi ha molt per fer, moltes accions per portar a terme i es necessita sobretot d'un acord bàsic en un Estat summament descentralitzat sobre el model d'integració que volem.

La política d'integració en aquesta etapa, a poc a poc ha d'anar cedint el seu caràcter merament sectorial, per a guanyar transversalitat en el desenvolupament de les polítiques públiques, per a incorporar-se a una gran majoria de les polítiques que es porten a terme perquè la integració no és cosa dels immigrants, sinó de tots, i no afecta a un sol àmbit de la vida col•lectiva sinó pràcticament a la majoria d'espais de la nostra convivència.

Hem de seguir essent un referent de convivència. La societat espanyola en aquests moments complicats ha estat a l'altura de les circumstàncies, sense que hagi hagut conflictes ni situacions que suposin una lesió per a la cohesió social. Hem de seguir així sense deixar-nos condicionar per aquells que utilitzen aquest tema per motius purament electorals.

En la situació econòmica actual, és una greu irresponsabilitat política trencar la cohesió social que tenim, amb discursos que vinculin conceptes com la delinqüència, l’atur o l’assignació de recursos socials a la immigració.

Hem de saber transmetre a la societat que la balança fiscal de la immigració ens ha beneficiat, i ha permès un creixement econòmic que sense la immigració no hagués estat possible.

Hem de trencar el tòpics. Som conscients de que la immigració està concentrada i pressiona sobre les escoles i l’assistència sanitària d’alguns barris i municipis. És bàsic que ningú pagui els costos en forma de menys dret a l’estat del benestar. Cal dimensionar adequadament els serveis públics per a tothom.

Finalment hem de ser tots conscients de a Espanya i Catalunya necessitem la immigració i la seguirem necessitant durant els propers anys, degut a la realitat demogràfica del nostre país.

M’agrada definir la política – com ho fa Felipe González – com l’art de gestionar l’espai públic que compartim. El fenomen migratori requereix molta política. Des del projecte socialista, la política es clara i la voluntat de portar-la a terme ha quedat demostrada.

Joan Rangel