Optimisme vs pessimisme
La darrera setmana de Juliol ha estat força intensa en contactes entre representants del Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya.
A causa de les meves declaracions a l’Escola d’Estiu de la JSC, alguns em retreuen una visió optimista del tema. De fet, un optimista és el contrari d’un pessimista. Personalment, considero que és un obstacle per obtenir èxits, ja sigui en l’àmbit públic o en el privat, partir d'una visió pessimista de la vida. Altra cosa és que et surtin millor o pitjor les coses.
En aquest cas, cal donar compliment al que es disposa a l’Estatut i, alhora, reformar el conjunt del sistema de finançament autonòmic. Es posarà a prova la bondat del que s’estableix a la norma estatutària sobre el sistema de relacions de la Generalitat, alhora bilateral i multilateral. Aparentment, son fórmules que no semblen fàcils de conjugar. Especialment si parlem dels diners de tots. Ben aviat podrem comprovar doncs, l’encet o no de la fórmula.
En qualsevol cas, repeteixo que continuo pensant que l’acord és possible i treballarem per assolir-lo.
D’altra banda, també s’han portat a terme dues reunions més, en les que he participat directament. La primera, la de la Comissió Mixta de Transferències Estat – Generalitat, on s’han aprovat diversos traspassos de serveis que seran referendats pel Consell de Ministres de demà divendres, dins dels que en destaquen tres matèries vinculades directament al desplegament estatutari: ordenació i gestió del litoral, homologació de títols estrangers no universitaris i comunicacions electròniques.
La darrera, d'ahir mateix, de la Comissió Bilateral Generalitat – Estat, en el decurs de qual es van tancar dos traspassos més, i molt significatius: la Inspecció de Treball i els permisos de treball inicials per a immigrants. També es van apropar les posicions d'ambdues parts en un tema tant emblemàtic com és el servei de Rodalies ferroviàries. Es van obrir noves ponències en assumptes com la formació i les titulacions pesqueres i el despatx, registre i assegurança d’embarcacions, o bé la relativa a la titularitat de les biblioteques provincials, sobre la gestió del registre de múltiplex i resolució de conflictes entre operadors de radiodifusió i, en darrer terme, la relativa a l'assegurança escolar.
Així mateix, es va constatar els compliment estricte, per part del Govern d'Espanya, del seu compromis d'oferir una puntual informació al Govern de la Generalitat sobre la liquidació pressupostària, als efectes del càlcul de les inversions de l’Estat a Catalunya, als efectes del disposat a la Disposició Addicional Tercera de l’Estatut.
Finalment, es va lliurar la proposta de treball del Pla d’Inversions Catalunya 2007 – 2013, elaborada per la Generalitat.
Tot plegat, importants avenços en el desplegament estatutari, fets en un clima de total cordialitat, la qual cosa desmenteix categòricament els pronòstics dels pessimistes, que parlen de dificultats serioses, més per desig que en base a realitats.
Ara bé, hem de ser conscients que, per molt que els fets posin en evidència unes bones relacions entre ambdós governs, alguns continuaran parlant de la confrontació i mala relació. Sembla que la seva estratègia política només passa per aquest camí. Es l'estratègia de la frustració.
Comentaris